dijous, 19 de març del 2009

Fundació Vicki Sherpa Eduqual


Avui vull parlar d'una nova edició del Fòrum DURAN i CANYAMERES que periòdicament es realitza, convidant a persones de la societat civil fent un intercanvi d'opinions per enriquir-nos amb la vivència i experiència d'uns i altres. Ahir, doncs, vàrem tenir el privilegi d'assistir a una trobada amb Vicki Sherpa, ànima i fundadora de FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL. A l'iniciar la trobada i per adentrar-nos més en l'esperit nepalès Vicki Sherpa va fer amb cadescú dels presents els ritual de benvinguda amb un "Namasté" innoblidable.

Per començar unes petites pinzellades d'aquesta Fundació i del seu perquè. La Fundació Vicki Sherpa Eduqual és una organització no governamental, sense ànim de lucre, apolítica i aconfessional que té com a finalitat l’execució de PROJECTES EDUCATIUS DE QUALITAT per als nens i nenes en situació de risc de les classes socials més marginades del Nepal, i d’altres zones del món amb les mateixes característiques. La seva tasca ha estat reconeguda al llarg dels anys per diversos organismes tant públics com privats, i els darrers anys han rebut diversos premis.

Els objectius que persegueixen se centren en: l’escolarització de nens i nenes pobres i marginats, la investigació pedagògica contínua. la formació de professionals en el camp de l’educació, la formació d’adults (especialment dones) en diferents oficis, la sostenibilitat econòmica futura del projecte, a través dels tallers d’artesania i altres negocis que propicia el pla de formació d’adults. Si voleu llegir i conèixer tot el projecte cliqueu a
Fundació Vicki Sherpa Eduqual. (document pdf).
Victoria Subirana (Vicki Sherpa) ha aportat des del primer dia, ara farà uns vint anys, l'esperança als més desemparats, els sense nom, els invisibles, els pàries.... de Nepal, i actualment a altres països, amb la seva "Pedagogia Transformadora" partint del canvi intern de nen/a, basada els pilars de l'aprenentatge signigicatiu, Inteligència emocional i la Mediació de conflictes . Intentant que, des d'un bon principi, l'infant pugui desmontar els pensaments preestablerts que estant inculcats implicitament per la seva casta a uns nous que li aporten espectatives d'un futur millor i de superació personal. D'aquesta manera a part d'oferir una educació de qualitat i una alimentació i hàbits d'higiene adequats, s'ofereix una alternativa a aquest cicle tancat de les castes i que pot mantenir a uns (pàries) a la misèria permanentment i a uns altres (brahmans) en el màxim poder de llibertat coneixement....

Aquesta trobada va servir també per fer-nos conscients dels recursos que es necessiten tan humans, materials com econòmics. En aquest darrer aspecte va ser on Victoria Subirana va demanar ajut ja que se sent oblidada i sense suport, també a nivell diplomàtic, quan ha deixat de rebre la subvenció de 250.000€ que rebia de part de la Generalitat amb l'anterior Govern de CIU.

Aquí teniu un petit fragment del video de la Fundació Vicki Sherpa Eduqual. Diuen que una imatge val més que mil paraules...



dissabte, 7 de març del 2009

L’escola contra el món. L’optimisme és possible


Mai s’havia demanat tant a una institució, ni se l’havia criticat tant, diu el professor Luri (navarrès que viu a Catalunya des del 1978) en aquest llibre on reitera, amplia i posa al dia els seus criteris sobre l’educació. La formació de filòsof i la llarga experiència en l’ensenyament li permeten ser crític i, alhora, mantenir motius fundats de confiança en les possibilitats de redreçament. En l’anàlisi dels informes PISA, constata que, en països diferents, amb sistemes educatius semblants, els resultats no són els mateixos. L’anàlisi critica de la situació actual de l’escola a Catalunya es dura amb tots els factors que hi intervenen les teories pedagògiques del relativisme i el multiculturalisme; les institucions que canvien massa sovint les normes; els pares que dimiteixen de la seva responsabilitat educadora; els mestres que renuncien a l’excel·lència, a l’autoritat í a la disciplina, en nom d’una equitat.

No obstant això, Luri també exalta la figura del mestre i del professor, peces fonamentals del sistema educatiu, i invoca la confiança com la virtut pedagògica bàsica. Només amb confiança s’aconseguirà una escola on s’estimi i el saber, es tingui consciència de la pròpia ignorància, es mantingui l’atenció i el mestre sigui exemple i referent de valors. Una aportació valuosa, plena de sentit comú a l’intens debat sobre l’educació, que interessarà tothom.
Autor: Gregorio Luri. Ed. La Campana, 2008

divendres, 6 de març del 2009

CiU vol donar estabilitat i continuïtat a la llei d’Educació

En 1 minut:
CiU vol donar estabilitat a la llei d’Educació, però també modernitat per adaptar-la a la societat del coneixement.
En la llei d’Educació, el tripartit s’ha esberlat. ICV ha presentat un centenar d’esmenes al propi projecte del Govern.
El tripartit pensa més en l’administració que en els professors. Cal garantir els drets dels professors.
El Govern pretén municipalitzar les competències d’educació en detriment de la Generalitat. Cal un model de país.
El projecte de la LEC preveu que l’administració determini a quina escola han de portar els pares els seus fills. Va en contra de la llibertat d’elecció dels pares.
La proposta del Govern té mancances en la modernització del sistema.
CiU proposa un model educatiu d’interès públic que permeti: enfortir l’escola pública; garantir la llibertat d’ensenyament; modernitzar el sistema; cohesionar la societat i garantir la promoció personal; la catalanitat del sistema; i el domini de la llengua estrangera a nivells europeus.

La dada

ICV ha presentat 104 esmenes al projecte de llei d’Educació del seu propi Govern.
L’educació és un element clau per preparar el futur de Catalunya. Per aquest motiu, CiU ha adoptat una actitud molt proactiva davant del projecte de llei d’Educació de Catalunya.
L’objectiu principal de CiU és donar estabilitat i continuïtat a la LEC, i en definitiva al sistema educatiu, independentment del partit que governi.
A més a més, les 412 esmenes de CiU pretenen modernitzar la llei, ja que el projecte del tripartit no dóna respostes als reptes que planteja la societat del coneixement ni les noves formes de transmissió de continguts educatius. Així, per exemple, de forma sorprenent, la paraula Internet no se cita ni una sola vegada en el projecte.
CiU posa de manifest que el tripartit s’ha esquerdat amb l’educació. ICV, tot i formar part del Govern, ha presentat 104 esmenes en solitari, el que suposa una esmena a la totalitat al projecte d’Ernest Maragall, un supòsit inimaginable en qualsevol altre govern de coalició del món.
Però a més a més, el propi tripartit s’ha presentat 183 esmenes a la seva llei; el PSC-PSOE +ERC, 4; el PSC-PSOE + ICV, 2; i ERC en solitari, 16.
Les principals discrepàncies amb el tripartit respecte el projecte de llei del Govern, que han estat
transformades en esmenes són:
1. El tripartit pensa més en l’administració que en el professorat. En aquests sentit, CiU considera que cal enfortir l’escola pública i no crear nous neguits als professors. CiU ha fet esmenes perquè els professors de l’escola pública no perdin cap dels drets adquirits.

2. La municipalització. El tripartit pretén municipalitzar les competències d’educació i crear un total de 100 administracions educatives (ens locals i consorcis) al país per afeblir la Generalitat. De fet els socialistes espanyols ja fa temps que ho defensen. Així, l’any 2004, Carme Chacón ja signava un estudi en el qual demanava frenar les transferències de competències i donar un paper més preponderant al Ministeri.CiU considera que l’educació és un tema de país, que l’educació fa país, i que per tant, lluny d’esmicolar les competències d’educació, cal que hi hagi una autoritat de referència, que ha de ser la Generalitat.

3. Intervencionisme. El tripartit pretén prededeterminar als pares a quina escola han de portar els seus fills. Es deixa a l’alumne captiu d’una decisió de l’administració. CiU es mostra contrària a la uniformitat que es desprèn d’aquesta proposta i per contra, aposta per permetre l’elecció dels pares de l’escola dels seus fills, en funció del projecte educatiu que més els hi satisfaci dins d’una zona més àmplia que la marcada actualment pel tripartit, que té com a referència el barri.
Si es vol dotar els centres públics d’autonomia i tenint en compte que cada centres concertat té el
seu propi ideari, és lògic que els pares també puguin tenir autonomia per elegir centre. A més a més, el fet de poder elegir centre més enllà dels del barri juga a favor d’evitar la güetització d’alguns centres.

4. Mancances en la modernització del sistema. El projecte del tripartit no dóna resposta a la societat del coneixement ni a les noves formes de la transmissió dels continguts educatius.
Algunes de les aportacions de CiU en aquest àmbit són:
- Dotar d’una infraestructura digital els centres educatius
- Que cada alumne pugui tenir el seu portafoli personal
- Un registre acadèmic personalitzat i digitalitzat
Convergència i Unió, mitjançant les seves esmenes, proposa un model educatiu d’interès
públic que permeti:
Enfortir l’escola pública.
Garantir la llibertat d’ensenyament, que només pot realitzar-se a través de la gratuïtat real de l’ensenyament. Això passa per la gratuïtat real de l’horari lectiu de l’educació obligatòria en els centres concertats i per concertar el període de l’ensenyament post-obligatori (16-18 anys), tot garantint la seva gratuïtat.
Modernitzar el sistema
Cohesionar la societat i garantir la promoció personal. És a dir, que els recursos econòmics de la família no siguin un impediment perquè cada alumne tingui una igualtat d’oportunitats.
L’educació no ha de ser onerosa per la família.
Catalanitat del sistema. Volem una escola catalana en llengua i contingut. Un model català amb la Generalitat com a administració educativa única.
Domini de la llengua estrangera a nivells europeus. Això requereix una renovació profunda de l’ensenyança d’aquesta matèria, introduir nous instruments, etc.

Dijous 5 de març

dimecres, 4 de març del 2009

Major dedicació opcional


Aquí trobareu la proposta detallada sotmesa a consideració a la mesa sectorial del personal docent no universitari celebrada avui, 4 de març, a la seu central del Departament d'Educació. Els representants sindicals han rebutjat d'entrar en el seu contingut i han renunciat al seu dret de formular propostes de modificació i millora.

D'igual manera, tampoc han acceptat l'oferiment del Departament d'obrir un període de diàleg per tractar l'oferta pública per al curs vinent que significarà un important augment de la plantilla.Aquí també trobareu un document per respondre als dubtes que tingueu al respecte:
Proposta d'acord de Govern
Proposta de resolució
Preguntes i respostes
Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu

Direcció General d'Educació Bàsica i Batxillerat