dilluns, 13 d’abril de 2009

Canvis!!

EL MÓN DE L'EDUCACIÓ CANVIA D'ADREÇA!!!!!!!!!!!!
SI ENS VOLS SEGUIR:

dilluns, 30 de març de 2009

Entrevista a Vicky Serpa


Vicki Sherpa PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL
«Al Nepal ofereixo el que vull per als meus fills i si d'això se'n diu elitisme, diguem-n'hi»
La ripollesa Vicki Sherpa fa vint anys que és al Nepal treballant en projectes educatius, però ha passat un últim any dur per les irregularitats detectades en la seva fundació al Nepal, que la van portar a fer una vaga de fam i a rebre amenaces de mort, i per l'arribada dels maoistes.

El mes de maig farà un any que el Nepal va deixar de ser una monarquia per convertir-se en una república dirigida pel Partit Comunista del Nepal, el partit maoista que a final de la dècada dels anys noranta va començar una revolta que va situar el país al límit de la guerra civil.

–Com ha afectat el canvi polític els projectes educatius de la seva fundació al Nepal?
–«L'any passat vam tenir molts ensurts i problemes, i tot i que va ser un any molt dur, ara el projecte funciona molt bé perquè s'hi han implicat persones que fins fa poc no estaven per les nostres reivindicacions. L'única cosa que necessitem són diners per continuar, perquè després de la tempesta sempre ve la calma.»

–Una calma que arriba després d'haver protagonitzat una vaga de fam. Per què?
–«Vaig ser la primera estrangera que feia una vaga de fam, i això els va sobtar moltíssim perquè el que volien era que callés, que no fes fressa, no fos cas que altres col·lectius d'ajut estranger s'adherissin a la causa. Perquè al Nepal un 85% de l'economia prové de l'ajut internacional, i això és un gran negoci. El motiu de la vaga era reclamar que s'investiguessin unes irregularitats que es van detectar al patronat de la nostra fundació al Nepal.»

dijous, 26 de març de 2009

Nota del Departament d'Educació sobre la sentència del Tribunal Suprem en relació amb el batxillerat

1. La sentència del Tribunal Suprem de 02/02/2009 anul·la l'article 14.2 del Reial Decret 1467/2007, pel qual s'estableix l'estructura del Batxillerat. En conseqüència, també queden anul·lats els articles 21.1 i 21.2 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat, i els articles 13.1 i 13.2. de l'Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, que incorporaven les previsions de l'article 14.2 del Reial Decret esmentat.

2. Per tant, en l'avaluació final de primer curs de batxillerat i per al pas a segon curs no es podrà aplicar aquest precepte en allò que sigui coincident amb l'article anul·lat, ressaltat en negreta:
Article 21
Permanència d'un any més en el mateix curs
  1. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.
  2. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre educatiu ha d'orientar l'alumne/a en aquesta selecció. L'alumnat menor d'edat ha de tenir l'autorització dels pares, mares o qui n'exerceixi la tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.
  3. L'alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en algunes matèries es pot matricular d'aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les ja superades.
  4. Els alumnes i les alumnes que hagin de repetir curs i tinguin superat el treball de recerca o que tinguin superada l'estada a l'empresa o n'hagin obtingut l'exempció, no els han de repetir.
3. Atès que aquesta mesura encara no s'havia pogut aplicar, no afecta a cap alumne o alumna que estigui cursant primer curs de batxillerat. En tot cas, el Departament d'Educació donarà resposta als casos particulars que es puguin plantejar sense que cap alumne es vegi perjudicat.
4. El Departament d'Educació, en aplicació de l'article 22 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat ("Flexibilització de la durada del batxillerat"), i de l'article 4 de l'Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, va establir el procediment a seguir per a l'aplicació de projectes de flexibilització de la durada del batxillerat. El termini per comunicar als serveis territorials corresponents la decisió d'aplicar aquesta mesura va finalitzar el passat 13 de març. El Departament d'Educació donarà resposta als centres que ho hagin sol·licitat, dins del marc legal vigent.

dimecres, 25 de març de 2009

Bones pràctiques d'escola inclusiva: la inclusió d'alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat


Buenas prácticas de escuela inclusiva: la inclusión del alumnado con discapacidad: un reto, una necesidad.: Isabel Macarulla

La inclusió escolar de l'alumnat amb necessitats educatives especials per raons de discapacitat comença a ser ja un procés carregat d'experiència. Aquest llibre tracta sobre com fer més inclusiva la pràctica educativa i també sobre com identificar quines són les amenaces que l'assetgen. Inclou una sèrie de reflexions, conclusions i propostes, a la vegada que una selecció de bones pràctiques educatives que han estat prèviament contrastades a partir de l'experiència.

INDEX: Pròleg: Escola inclusiva, un bé que ens inclou a tots. Primera part: Aproximació teòrica a partir de l'experiència. El model educatiu que volem. Segona part: Experiències de bones pràctiques. Escoles inclusives. Escola infantil inclusiva, una bona pràctica educativa que reclama continuïtat. La inclusió al CEIP Folch i Torres. Volem fer un tipi indi en què càpiga nosaltres. Les unitats de suport a l'educació especial a l'ESO. Una experiència, una realitat. Glossari. Epíleg: Iguals però diferents, diferents però iguals. Llista d'experiències rebudes per al projecte. Bibliografia comentada.