dilluns, 13 d’abril de 2009

Canvis!!

EL MÓN DE L'EDUCACIÓ CANVIA D'ADREÇA!!!!!!!!!!!!
SI ENS VOLS SEGUIR:

dilluns, 30 de març de 2009

Entrevista a Vicky Serpa


Vicki Sherpa PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL
«Al Nepal ofereixo el que vull per als meus fills i si d'això se'n diu elitisme, diguem-n'hi»
La ripollesa Vicki Sherpa fa vint anys que és al Nepal treballant en projectes educatius, però ha passat un últim any dur per les irregularitats detectades en la seva fundació al Nepal, que la van portar a fer una vaga de fam i a rebre amenaces de mort, i per l'arribada dels maoistes.

El mes de maig farà un any que el Nepal va deixar de ser una monarquia per convertir-se en una república dirigida pel Partit Comunista del Nepal, el partit maoista que a final de la dècada dels anys noranta va començar una revolta que va situar el país al límit de la guerra civil.

–Com ha afectat el canvi polític els projectes educatius de la seva fundació al Nepal?
–«L'any passat vam tenir molts ensurts i problemes, i tot i que va ser un any molt dur, ara el projecte funciona molt bé perquè s'hi han implicat persones que fins fa poc no estaven per les nostres reivindicacions. L'única cosa que necessitem són diners per continuar, perquè després de la tempesta sempre ve la calma.»

–Una calma que arriba després d'haver protagonitzat una vaga de fam. Per què?
–«Vaig ser la primera estrangera que feia una vaga de fam, i això els va sobtar moltíssim perquè el que volien era que callés, que no fes fressa, no fos cas que altres col·lectius d'ajut estranger s'adherissin a la causa. Perquè al Nepal un 85% de l'economia prové de l'ajut internacional, i això és un gran negoci. El motiu de la vaga era reclamar que s'investiguessin unes irregularitats que es van detectar al patronat de la nostra fundació al Nepal.»

dijous, 26 de març de 2009

Nota del Departament d'Educació sobre la sentència del Tribunal Suprem en relació amb el batxillerat

1. La sentència del Tribunal Suprem de 02/02/2009 anul·la l'article 14.2 del Reial Decret 1467/2007, pel qual s'estableix l'estructura del Batxillerat. En conseqüència, també queden anul·lats els articles 21.1 i 21.2 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat, i els articles 13.1 i 13.2. de l'Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, que incorporaven les previsions de l'article 14.2 del Reial Decret esmentat.

2. Per tant, en l'avaluació final de primer curs de batxillerat i per al pas a segon curs no es podrà aplicar aquest precepte en allò que sigui coincident amb l'article anul·lat, ressaltat en negreta:
Article 21
Permanència d'un any més en el mateix curs
  1. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.
  2. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre educatiu ha d'orientar l'alumne/a en aquesta selecció. L'alumnat menor d'edat ha de tenir l'autorització dels pares, mares o qui n'exerceixi la tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.
  3. L'alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en algunes matèries es pot matricular d'aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les ja superades.
  4. Els alumnes i les alumnes que hagin de repetir curs i tinguin superat el treball de recerca o que tinguin superada l'estada a l'empresa o n'hagin obtingut l'exempció, no els han de repetir.
3. Atès que aquesta mesura encara no s'havia pogut aplicar, no afecta a cap alumne o alumna que estigui cursant primer curs de batxillerat. En tot cas, el Departament d'Educació donarà resposta als casos particulars que es puguin plantejar sense que cap alumne es vegi perjudicat.
4. El Departament d'Educació, en aplicació de l'article 22 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat ("Flexibilització de la durada del batxillerat"), i de l'article 4 de l'Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, va establir el procediment a seguir per a l'aplicació de projectes de flexibilització de la durada del batxillerat. El termini per comunicar als serveis territorials corresponents la decisió d'aplicar aquesta mesura va finalitzar el passat 13 de març. El Departament d'Educació donarà resposta als centres que ho hagin sol·licitat, dins del marc legal vigent.

dimecres, 25 de març de 2009

Bones pràctiques d'escola inclusiva: la inclusió d'alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat


Buenas prácticas de escuela inclusiva: la inclusión del alumnado con discapacidad: un reto, una necesidad.: Isabel Macarulla

La inclusió escolar de l'alumnat amb necessitats educatives especials per raons de discapacitat comença a ser ja un procés carregat d'experiència. Aquest llibre tracta sobre com fer més inclusiva la pràctica educativa i també sobre com identificar quines són les amenaces que l'assetgen. Inclou una sèrie de reflexions, conclusions i propostes, a la vegada que una selecció de bones pràctiques educatives que han estat prèviament contrastades a partir de l'experiència.

INDEX: Pròleg: Escola inclusiva, un bé que ens inclou a tots. Primera part: Aproximació teòrica a partir de l'experiència. El model educatiu que volem. Segona part: Experiències de bones pràctiques. Escoles inclusives. Escola infantil inclusiva, una bona pràctica educativa que reclama continuïtat. La inclusió al CEIP Folch i Torres. Volem fer un tipi indi en què càpiga nosaltres. Les unitats de suport a l'educació especial a l'ESO. Una experiència, una realitat. Glossari. Epíleg: Iguals però diferents, diferents però iguals. Llista d'experiències rebudes per al projecte. Bibliografia comentada.

Periode de matriculació



Davant l’inici del procés de matriculació pel curs 2009-2010 d'aquest dilluns, tres apunts a tenir presents en aquest nou procés de matriculació:


** Gerard Ardanuy, president d’Unió Democràtica a la ciutat de Barcelona, manifesta que “un any més el tripartit confòn la ciutadania amb un ramat i ens diu a quines escoles hem de matricular els nostres fills i filles”
El president d'Unió Democràtica de Catalunya ha manifestat que "un any més ens acostem a l'inici del procés de matriculació pel proper curs escolar amb la mateixa actitud per part d'una administració intervencionista fins l'extrem i que a més a més ha pres per costum prendre la ciutadania per idiota".
Ardanuy ha explicat que "el procés que engega el Consorci amb l’aquiescència del Govern tripartit català i bipartit barceloní és un engany amb totes les lletres, ja que es notifica a les famílies quins centres han de ser de la seva elecció per a poder accedir-hi sense problemes, limitant fins a l'extrem la capacitat dels pares i mares per escollir escola".
El president socialcristià ha dit que "no cal ser massa llest per entendre, quan es rep aquesta carta, que si no passes per l'embut de l’administració entraràs en un dragonkahn administratiu i acabaràs per posar en risc l’escolarització dels teus fills". Ardanuy ha posat de manifest que "cada any hi ha famílies amb vocació de dom Quixot que acaben apostant per unes escoles diferents a les que l’administració els ha suggerit, i acaben per adjudicar-los, als seus fills, escoles que a judici dels pares encara són molts pitjors que les primeres ofertes". "Això", ha continuat Ardanuy, "ho sap tothom, i per això només els més atrevits ignoren els ‘suggeriments’ del Consorci".
Ardanuy ha afegit que "des d'Unió Democràtica som ben conscients de la dificultat que suposa adequar la oferta i la demanda de places respectant el lliure dret dels pares i mares a decidir, però des d'Unió Democràtica ens neguem i sempre ens negarem a tractar a la ciutadania com si d'un ramat es tractés".
**"18 pares de BCN van falsejar dades per matricular els seus fills". (cur passat)
**L'Ajuntament ofertarà 125 places de P3 més, pel curs 2009-2010 gràcies als nous centres: CEIP Cartagena (Eixample); CEIP Bailen (Gràcia) i CEIP Can Fabra (St Andreu). La sol·licitud de les places pot fer-se via internet a través del Consorci d'Educació fins el 3 d'abril.

dijous, 19 de març de 2009

Fundació Vicki Sherpa Eduqual


Avui vull parlar d'una nova edició del Fòrum DURAN i CANYAMERES que periòdicament es realitza, convidant a persones de la societat civil fent un intercanvi d'opinions per enriquir-nos amb la vivència i experiència d'uns i altres. Ahir, doncs, vàrem tenir el privilegi d'assistir a una trobada amb Vicki Sherpa, ànima i fundadora de FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL. A l'iniciar la trobada i per adentrar-nos més en l'esperit nepalès Vicki Sherpa va fer amb cadescú dels presents els ritual de benvinguda amb un "Namasté" innoblidable.

Per començar unes petites pinzellades d'aquesta Fundació i del seu perquè. La Fundació Vicki Sherpa Eduqual és una organització no governamental, sense ànim de lucre, apolítica i aconfessional que té com a finalitat l’execució de PROJECTES EDUCATIUS DE QUALITAT per als nens i nenes en situació de risc de les classes socials més marginades del Nepal, i d’altres zones del món amb les mateixes característiques. La seva tasca ha estat reconeguda al llarg dels anys per diversos organismes tant públics com privats, i els darrers anys han rebut diversos premis.

Els objectius que persegueixen se centren en: l’escolarització de nens i nenes pobres i marginats, la investigació pedagògica contínua. la formació de professionals en el camp de l’educació, la formació d’adults (especialment dones) en diferents oficis, la sostenibilitat econòmica futura del projecte, a través dels tallers d’artesania i altres negocis que propicia el pla de formació d’adults. Si voleu llegir i conèixer tot el projecte cliqueu a
Fundació Vicki Sherpa Eduqual. (document pdf).
Victoria Subirana (Vicki Sherpa) ha aportat des del primer dia, ara farà uns vint anys, l'esperança als més desemparats, els sense nom, els invisibles, els pàries.... de Nepal, i actualment a altres països, amb la seva "Pedagogia Transformadora" partint del canvi intern de nen/a, basada els pilars de l'aprenentatge signigicatiu, Inteligència emocional i la Mediació de conflictes . Intentant que, des d'un bon principi, l'infant pugui desmontar els pensaments preestablerts que estant inculcats implicitament per la seva casta a uns nous que li aporten espectatives d'un futur millor i de superació personal. D'aquesta manera a part d'oferir una educació de qualitat i una alimentació i hàbits d'higiene adequats, s'ofereix una alternativa a aquest cicle tancat de les castes i que pot mantenir a uns (pàries) a la misèria permanentment i a uns altres (brahmans) en el màxim poder de llibertat coneixement....

Aquesta trobada va servir també per fer-nos conscients dels recursos que es necessiten tan humans, materials com econòmics. En aquest darrer aspecte va ser on Victoria Subirana va demanar ajut ja que se sent oblidada i sense suport, també a nivell diplomàtic, quan ha deixat de rebre la subvenció de 250.000€ que rebia de part de la Generalitat amb l'anterior Govern de CIU.

Aquí teniu un petit fragment del video de la Fundació Vicki Sherpa Eduqual. Diuen que una imatge val més que mil paraules...



dissabte, 7 de març de 2009

L’escola contra el món. L’optimisme és possible


Mai s’havia demanat tant a una institució, ni se l’havia criticat tant, diu el professor Luri (navarrès que viu a Catalunya des del 1978) en aquest llibre on reitera, amplia i posa al dia els seus criteris sobre l’educació. La formació de filòsof i la llarga experiència en l’ensenyament li permeten ser crític i, alhora, mantenir motius fundats de confiança en les possibilitats de redreçament. En l’anàlisi dels informes PISA, constata que, en països diferents, amb sistemes educatius semblants, els resultats no són els mateixos. L’anàlisi critica de la situació actual de l’escola a Catalunya es dura amb tots els factors que hi intervenen les teories pedagògiques del relativisme i el multiculturalisme; les institucions que canvien massa sovint les normes; els pares que dimiteixen de la seva responsabilitat educadora; els mestres que renuncien a l’excel·lència, a l’autoritat í a la disciplina, en nom d’una equitat.

No obstant això, Luri també exalta la figura del mestre i del professor, peces fonamentals del sistema educatiu, i invoca la confiança com la virtut pedagògica bàsica. Només amb confiança s’aconseguirà una escola on s’estimi i el saber, es tingui consciència de la pròpia ignorància, es mantingui l’atenció i el mestre sigui exemple i referent de valors. Una aportació valuosa, plena de sentit comú a l’intens debat sobre l’educació, que interessarà tothom.
Autor: Gregorio Luri. Ed. La Campana, 2008

divendres, 6 de març de 2009

CiU vol donar estabilitat i continuïtat a la llei d’Educació

En 1 minut:
CiU vol donar estabilitat a la llei d’Educació, però també modernitat per adaptar-la a la societat del coneixement.
En la llei d’Educació, el tripartit s’ha esberlat. ICV ha presentat un centenar d’esmenes al propi projecte del Govern.
El tripartit pensa més en l’administració que en els professors. Cal garantir els drets dels professors.
El Govern pretén municipalitzar les competències d’educació en detriment de la Generalitat. Cal un model de país.
El projecte de la LEC preveu que l’administració determini a quina escola han de portar els pares els seus fills. Va en contra de la llibertat d’elecció dels pares.
La proposta del Govern té mancances en la modernització del sistema.
CiU proposa un model educatiu d’interès públic que permeti: enfortir l’escola pública; garantir la llibertat d’ensenyament; modernitzar el sistema; cohesionar la societat i garantir la promoció personal; la catalanitat del sistema; i el domini de la llengua estrangera a nivells europeus.

La dada

ICV ha presentat 104 esmenes al projecte de llei d’Educació del seu propi Govern.
L’educació és un element clau per preparar el futur de Catalunya. Per aquest motiu, CiU ha adoptat una actitud molt proactiva davant del projecte de llei d’Educació de Catalunya.
L’objectiu principal de CiU és donar estabilitat i continuïtat a la LEC, i en definitiva al sistema educatiu, independentment del partit que governi.
A més a més, les 412 esmenes de CiU pretenen modernitzar la llei, ja que el projecte del tripartit no dóna respostes als reptes que planteja la societat del coneixement ni les noves formes de transmissió de continguts educatius. Així, per exemple, de forma sorprenent, la paraula Internet no se cita ni una sola vegada en el projecte.
CiU posa de manifest que el tripartit s’ha esquerdat amb l’educació. ICV, tot i formar part del Govern, ha presentat 104 esmenes en solitari, el que suposa una esmena a la totalitat al projecte d’Ernest Maragall, un supòsit inimaginable en qualsevol altre govern de coalició del món.
Però a més a més, el propi tripartit s’ha presentat 183 esmenes a la seva llei; el PSC-PSOE +ERC, 4; el PSC-PSOE + ICV, 2; i ERC en solitari, 16.
Les principals discrepàncies amb el tripartit respecte el projecte de llei del Govern, que han estat
transformades en esmenes són:
1. El tripartit pensa més en l’administració que en el professorat. En aquests sentit, CiU considera que cal enfortir l’escola pública i no crear nous neguits als professors. CiU ha fet esmenes perquè els professors de l’escola pública no perdin cap dels drets adquirits.

2. La municipalització. El tripartit pretén municipalitzar les competències d’educació i crear un total de 100 administracions educatives (ens locals i consorcis) al país per afeblir la Generalitat. De fet els socialistes espanyols ja fa temps que ho defensen. Així, l’any 2004, Carme Chacón ja signava un estudi en el qual demanava frenar les transferències de competències i donar un paper més preponderant al Ministeri.CiU considera que l’educació és un tema de país, que l’educació fa país, i que per tant, lluny d’esmicolar les competències d’educació, cal que hi hagi una autoritat de referència, que ha de ser la Generalitat.

3. Intervencionisme. El tripartit pretén prededeterminar als pares a quina escola han de portar els seus fills. Es deixa a l’alumne captiu d’una decisió de l’administració. CiU es mostra contrària a la uniformitat que es desprèn d’aquesta proposta i per contra, aposta per permetre l’elecció dels pares de l’escola dels seus fills, en funció del projecte educatiu que més els hi satisfaci dins d’una zona més àmplia que la marcada actualment pel tripartit, que té com a referència el barri.
Si es vol dotar els centres públics d’autonomia i tenint en compte que cada centres concertat té el
seu propi ideari, és lògic que els pares també puguin tenir autonomia per elegir centre. A més a més, el fet de poder elegir centre més enllà dels del barri juga a favor d’evitar la güetització d’alguns centres.

4. Mancances en la modernització del sistema. El projecte del tripartit no dóna resposta a la societat del coneixement ni a les noves formes de la transmissió dels continguts educatius.
Algunes de les aportacions de CiU en aquest àmbit són:
- Dotar d’una infraestructura digital els centres educatius
- Que cada alumne pugui tenir el seu portafoli personal
- Un registre acadèmic personalitzat i digitalitzat
Convergència i Unió, mitjançant les seves esmenes, proposa un model educatiu d’interès
públic que permeti:
Enfortir l’escola pública.
Garantir la llibertat d’ensenyament, que només pot realitzar-se a través de la gratuïtat real de l’ensenyament. Això passa per la gratuïtat real de l’horari lectiu de l’educació obligatòria en els centres concertats i per concertar el període de l’ensenyament post-obligatori (16-18 anys), tot garantint la seva gratuïtat.
Modernitzar el sistema
Cohesionar la societat i garantir la promoció personal. És a dir, que els recursos econòmics de la família no siguin un impediment perquè cada alumne tingui una igualtat d’oportunitats.
L’educació no ha de ser onerosa per la família.
Catalanitat del sistema. Volem una escola catalana en llengua i contingut. Un model català amb la Generalitat com a administració educativa única.
Domini de la llengua estrangera a nivells europeus. Això requereix una renovació profunda de l’ensenyança d’aquesta matèria, introduir nous instruments, etc.

Dijous 5 de març

dimecres, 4 de març de 2009

Major dedicació opcional


Aquí trobareu la proposta detallada sotmesa a consideració a la mesa sectorial del personal docent no universitari celebrada avui, 4 de març, a la seu central del Departament d'Educació. Els representants sindicals han rebutjat d'entrar en el seu contingut i han renunciat al seu dret de formular propostes de modificació i millora.

D'igual manera, tampoc han acceptat l'oferiment del Departament d'obrir un període de diàleg per tractar l'oferta pública per al curs vinent que significarà un important augment de la plantilla.Aquí també trobareu un document per respondre als dubtes que tingueu al respecte:
Proposta d'acord de Govern
Proposta de resolució
Preguntes i respostes
Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu

Direcció General d'Educació Bàsica i Batxillerat

dimarts, 24 de febrer de 2009

Part de l'escola concertada s'uneix a la vaga del 19 de març

Els professors d'aquest sector denuncien que tenen un 25% més de jornada lectiva i un 50% menys de no lectiva en relació als professionals de la pública.
Part de l'escola concertada es va unir a la convocatòria de vaga del 19 de març contra la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC), segons va explicar avui CCOO, que va convocar als seus delegats en els col legis concertats per aconseguir el seu suport a l'atur.
El motiu principal pel qual aquest sector s'uneix a la vaga és la manca de voluntat per part de la Conselleria d'Educació d'avançar en el procés d'homologació de les condicions laborables que els professors dels col legis concertats tenen des de 1995.
La queixa d'aquests es fonamenta en que tenen un 25% més de jornada lectiva i un 50% menys de no lectiva en relació als professionals de la pública, per la qual cosa el Govern s'estalvia un pressupost que el mateix departament quantifica en 400 milions d'euros, segons va afirmar avui el responsable de la concertada de CCOO, Joan Puntí.
Puntí va afegir que havien de manifestar-se en contra de "tot el que està succeint a nivell de política educativa", i va subratllar que l'homologació és una demanda "històrica" de CCOO i que, per la "mala gestió" duta a terme, també demanarien novament la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall.
La secretària general de la federació d'ensenyament, Montse Ros, no només criticar la LEC per "liquidar" el projecte de Servei Públic Educatiu que plantejava el Pacte Nacional per l'Educació, sinó que també va retreure que la normativa "afavoreix la mercantilització de l'educació ". En última instància, Ros va demanar a la resta de sindicats de la concertada que s'uneixin a la vaga, proposta que fins ara han rebutjat.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Comunicat del Departament d'Educació

El Departament d'Educació lamenta profundament l'anunci de mobilitzacions fet públic aquest matí per part dels sindicats representants del professorat de l'ensenyament públic. El Departament d'Educació vol fer constar que les línies de diàleg oficials amb els representants sindicals no s'han interromput en cap moment i que en el marc d'aquestes converses es produeixen les aportacions pertinents a les decisions que el Departament pren en base a un criteri de millora de l'èxit escolar. Els últims dies s'han mantingut trobades amb alguns dels sindicats i avui mateix s'ha produit una reunió, la segona en quinze dies, de la mesa sectorial del personal docent no universitari per considerar les propostes de mesures que el Departament d'Educació planteja als representants dels treballadors.El Departament d'Educació considera que una vaga general de l'ensenyament públic no és, en cap cas, una acció de millora d'aquest ensenyament, i que en tot cas, perjudica greument a les famílies usuàries de l'educació pública d'aquest país.
El Departament d'Educació ha plantejat totes les mesures en el marc de la normativa vigent i sempre consultant els representants sindicals, dins i fora de les meses oficials de negociació. Cap d'aquestes mesures ha vulnerat ni un sol dels drets laborals dels treballadors i treballadores de l'ensenyament públic. El Departament d'Educació continuarà treballant per mirar d'impulsar el prestigi de l'escola pública amb accions que condueixin a millorar els resultats que l'educació ha de retornar a la societat sempre en el marc de la norma i activant els mecanismes de diàleg previstos. El Departament d'Educació espera i treballarà perquè els sindicats de l'ensenyament públic reconsiderin la seva postura a l'hora que manté totes les línies de diàleg obertes.
Dimecres, 11 de febrer de 2009

dimecres, 4 de febrer de 2009

Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari

Educació proposa avançar una setmana l’inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer
Es tracta d’una proposta de calendari per tres cursos escolars per tal que les famílies puguin planificar-se les vacances
La proposta podria entrar en vigor el curs vinent 2009-2010 o deixar-la aprovada perquè s’apliqui el curs 2010-2011
Educació mantindrà la convocatòria d’ajuts per a activitats d’Escoles Obertes juny i setembre i l’ estendrà a la setmana festiva del mes de febrer

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari a fi i efecte que el consell, format per la comunitat educativa, emeti un dictamen al respecte.

La proposta que el Departament d’Educació ha enviat al Consell Escolar de Catalunya, contempla un avançament de l’inici dels dies lectius al principi de curs de manera que les classes s’iniciarien la segona setmana del mes de setembre. El Departament d’Educació planteja en la proposta de reforma una aturada d’una setmana de les classes el mes de febrer que serien considerades com a vacances. El mes de juny, les escoles d’educació infantil i primària mantindrien l’horari de tot el curs.

Educació deixa la porta oberta perquè l’entrada en vigor del nou calendari escolar pugui entrar en vigor el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per a la seva aplicació el curs 2010-2011.

Una proposta basada en criteris pedagògics

En la presentació de la proposta, la conselleria d’Educació ha tingut en compte l’informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitat autònomes de l’Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.

El Departament d’Educació ha proposat l’opció més idònia des del punt de vista pedagògic, donat que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs escolar a Catalunya, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s’ajustarà anualment en funció de la setmana santa.

El Departament d’Educació treballarà per a avançar alguns dels processos que actualment duu a terme amb la finalitat de poder tenir tancades matriculacions i provisions de plantilles als centres educatius el mes de juliol per, d’aquesta manera, poder garantir una bona planificació i distribució dels recursos humans a cadascun dels centres..

Mes de febrer

Des del curs 2006-2007, el Departament d’Educació publica convocatòries per a activitats d’Escoles Obertes durant l’última setmana de juny i les dues primeres del mes de setembre. Aquestes convocatòries dirigides a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya i als Ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6.3 milions d’euros. Malgrat l’oferta d’ajuts, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada.

En aquest sentit, el Departament d’Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d’activitats d’Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.

Consell Escolar de Catalunya

El Consell Escolar de Catalunya, en el qual estan representats els agents de la comunitat educativa, sotmetrà ara a consideració aquesta proposta de reforma de calendari. Al final de la deliberació, que es perllongarà en diverses sessions durant el mes de febrer, el Consell Escolar emetrà un dictamen preceptiu per fer les recomanacions que consideri a la proposta enviada pel Departament d’Educació.

Barcelona, 4 de febrer de 2009

divendres, 30 de gener de 2009

Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)


El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies
30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’
Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.
Aquí teniu diferents lincs que us poden servir per coneixer més coses sobre el DENIP i com es treballa.

dilluns, 26 de gener de 2009

Edu21. L'educació: un repte per a tots, una responsabilitat compartida.

Edu21, un projecte d'acció i reflexió a l'entorn de l'educació a Catalunya que vol articular un pensament pedagògic propi que permeti afrontar els reptes que avui en dia viu el món de l'educació.

És una iniciativa que, impulsada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP), pretén articular un pensament pedagògic propi que a partir de l’assumpció d’uns determinats valors (responsabilitat, autonomia, compromís, superació...) ajudi a la reflexió i a l’acció enfront dels reptes actuals i futurs de l’educació a Catalunya.



Us presentem un dels darrers videos que presenta edu21. El debat: Com reconèixer i potenciar el talent en educació?



Com reconèixer i potenciar el talent en educació? from Edu21 on Vimeo.

dimecres, 21 de gener de 2009

CiU aconsegueix que l’Ajuntament elabori un programa d’acció per a prevenir l’addicció als jocs digitals i videoconsoles de nens i adolescents


Maite Fandos assoleix el suport unànime de tots els grups polítics per aprovar una iniciativa que compromet el Govern municipal a realitzar un estudi sobre les conductes addictives dels infants i joves de la ciutat Barcelona.

- El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha aconseguit avui que l'Ajuntament hagi d‟elaborar un programa d‟acció per a prevenir l‟addicció als jocs digitals i videoconsoles de nenes i adolescents de la ciutat.

LA regidora de CiU Maite Fandos ha assolit el suport unànime de tots els grups polítics per aprovar una iniciativa que compromet el Govern municipal a realitzar un estudi sobre les conductes addictives dels infants i joves de Barcelona. La Comissió d‟Acció Social i Ciutadania ha aprovat avui er unanimitat una proposició de CiU que compromet el Govern municipal a desenvolupar un programa d‟accions per a prevenir l‟addicció als jocs digitals i videoconsoles de nens i adolescents.

Aquest programa ha d‟incloure accions educatives, de lleure, consum responsable, esportives, sanitàries i socials, per promoure la recerca, el coneixement i la informació a la ciutadania sobre la prevenció dels possibles trastorns associats amb el canvi tecnològic i l'addicció als jocs digitals, en col·laboracióamb la Plataforma Mediterràia per l'Estudi del Joc Responsable i d'acord amb la Generalitat de Catalunya. La Plataforma Mediterràia per l‟studi del Joc Responsable estàtreballant en un seguit d‟ccions en el marc de la declaracióa Barcelona de l‟ny 2009 com any del Joc Responsable.

Durant la Comissió Maite Fandos ha demanat al Govern la presentaciódel programa d‟ccions que han d‟judar a les famíies a identificar i a abordar un problema creixent en els infants i joves, com é l‟ddiccióals videojocs i a les consoles. Hi ha estudis que constaten que quan els joves d‟vui comencen a treballar han dedicat mé de 5.000 hores a jugar als videojocs i fins a un 14 % hi estan „enganxats‟, ha fit la regidora de CiU. A parer de Fandos, cal un reconeixement social, tant per part de la societat civil com del mó empresarial o les mateixes administracions púliques, de les anomenades addiccions de conducta relacionades amb els jocs d‟rdinador, consola o mòil, que fan especialment vulnerable el col•ectiu de nens i joves adolescents. Malgrat que no es disposen de dades rellevants a la ciutat de Barcelona, aquests fenòens só de creixent preocupacióper mares i pares de fills adolescents i estàrelacionat amb l‟augment exponencial de les noves tecnologies a les llars.


La regidora de CiU considera també necessari aprofundir en el coneixement, la recerca i la informaciósobre aquests fenòens relacionats amb un ú intensiu de les noves tecnologies a les llars, sovint en la seva vessant mé lúica com só els jocs digitals. Molt sovint, aquests trastorns poden afectar les esferes de sociabilitat dels nostres joves i de la relacióque mantenen amb el seu entorn mé immediat com la familia o l'escola, ha dit Fandos.