dissabte, 27 de desembre de 2008

Pla de Bolonya: Preguntes i respostes.

La UB (Universitat de Barcelona) ha editat a la seva web una pàgina respecte el nou pla d'educació: Espai Europeu d'Educació Superior (preguntes i respostes) on amb un format de preguntes i respostes breus es vol resoldre possibles dubtes que planteja en el món universitari el nou pla educatiu.

Podeu clicar al titol per anar a la pàgina o bé podeu anar directament a la pregunta que us interessi més.

ESPAI EUROPEU D'EDUCACIÓ SUPERIOR:
Què és l'espai europeu d'educació superior (EEES) ?
Quines són les principals mesures adoptades en el marc de l'EEES ?
Què són els crèdits ECTS ?
Hi haurà un canvi en la manera d'impartir les classes ?
Quina és la diferència entre els estudis de grau i els estudis de postgrau ?
Quan començaran a oferir-se els nous títols adaptats a l'EEES ?
Què passa si estic matriculat a la Universitat i es posen en marxa els nous títols ?
Què passarà amb la meva carrera i el meu títol actual ? Seran vàlids a partir d'ara ?
El meu títol actual tindrà validesa en un altre país ?
Què és el suplement europeu al títol ?
Com serà possible la mobilitat dels estudiants ?
Quins títols hi haurà a partir d'ara ?
Serà obligatori fer un màster ?
Quant em costarà estudiar un grau o un màster a partir d'ara ?
Com es garantirà la qualitat de les noves titulacions ?

Experiència del procés lector en l'etapa d'educació infantil a Colombia


Presentem una investigació feta a Colombia, més en concret al Districte de Barranquilla, on es procura promoure i afiançar els hàbits de lectura en els nens i nenes de quatre anys; també està orientada a estimular el docent en el rol de motivador en aquest procés educatiu. És molt interessant aproximar-se en aquest estudi.

Desarrollo avanzado de procesos lectores en niños del grado jardín del centro educativo San Pablo Apóstol, en el Distrito de Barranquilla.

... CAPÍTULO I
1.1 PROBLEMA
1.1.1. PLANTEAMIENTO DEL PROBLEMA
Generalmente los pequeños estudiantes aprenden a leer en el lapso de 5 a 6 años alcanzando su máximo desarrollo a los 7 años. Este proyecto plantea el hecho de estimular a los chicos a leer en la etapa Jardín (4 años), empleando como principal herramienta "
la motivación", la cual resulta muy influyente a esta edad. Aplicando este proyecto lúdico de lectura, los estudiantes podrán adquirir mayor cantidad de conocimiento gracias a la lectura, entre esos el aprendizaje del inglés y conocimientos básicos de naturales y sociales. Esto teniendo en cuenta que las instituciones con mayor prestigio de la ciudad actualmente exigen que el estudiante que ingresa a primero de básica primaria debe no sólo leer en un nivel avanzado sino también comprender la prueba de admisión que el plantel requiere.
Si el niño logra un significativo avance en la lectura durante su etapa jardín podrá afianzar rapidez, comprensión, vocalización, buena pronunciación, etc. En el siguiente grado además podrán trabajar con lecturas más complejas que aumenten su vocabulario, la
motivación es la principal herramienta que acompaña este proceso. Los resultados se obtendrán gracias al trabajo en equipo entre docente y padres de familia, logrando que ellos comprendan que el impulso primordial del proyecto es la "motivación" y no la presión, consiguiendo de esta forma que cada estudiante avance a su propio ritmo de lectura. Además el niño asimila la importancia de leer y se esfuerza por alcanzar mayores resultados....

(si voleu llegir tot l'article sencer cliqueu "Desarrollo avanzado de procesos lectores en niños de jardín ")

dimecres, 17 de desembre de 2008

Això és simplificar l' educació

La batalla de l'educació

Continuen els moviments al voltant del projecte de la llei d'educació de Catalunya, com la reunió que ha mantingut el president del PP de Barcelona, Antoni Bosch, favorable a l'escola privada, amb el secretari general d'Unió Democràtica, un partit d'ideologia democristiana, Josep Maria Pelegrí.
No s'ha d'oblidar que Convergència i el PSC estan intentant arribar a un acord, una eventualitat que és rebutjada pels socis dels socialistes al tripartit català, ICV i ERC, que tenen por que el projecte s'inclini finalment a favor dels interessos de l'escola privada.
Unió, el PP i Convergència veuen l'actitud pactista del PSC com una possibilitat de defensar els interessos de l'escola privada, bàsicament controlada per les grans patronals religioses. A l'altre costat, ICV i ERC intenten que el PSC defensi amb fermesa els principis en què es fonamenta l'escola pública. De fet, la qüestió que s'està debatent és qui controla les escoles amb subvenció pública, és a dir, l'escola concertada. CiU i el PP pretenen que l'escola concertada quedi fora del control públic, mentre ERC, ICV i -se suposa- el PSC intenten que qualsevol centre d'ensenyament que rebi diners públics sigui controlat per l'administració, quedant fora d'aquest control només els centres sense diners públics.
Aquest és el debat fonamental, que de vegades queda amagat per discussions sobre principis, textos i termes legals. És a dir, el que es discuteix és si centres d'ensenyament subvencionats per l'administració pública poden quedar fora del control de l'administració pública, sota el que està, sens dubte, la xarxa de centres públics. Òbviament, la decisió està a les mans del PSC. És una decisió molt important, perquè en aquest afer es mouen molts diners, molt poder, molta influència i, sobretot, una cosa tan important per al futur com el control sobre amplis sectors educatius a Catalunya. El Govern tripartit no ha d'oblidar en aquest assumpte un principi fonamental, que consisteix en que el destí i l'ús dels diners públics ha de ser controlat per l'administració pública. Si l'escola privada vol diners públics, és a dir, es converteixen en escola concertada, ha de sotmetre's al control públic.En aquest plantejament, només el funcionament de l'escola finançada exclusivament amb diners privats pot romandre fora del control de l'administració pública, excepte, sens dubte, respecte el compliment de la legalitat vigent.
Una cessió del PSC davant de CiU en aquest àmbit suposaria renunciar als principis fundacionals del Govern tripartit, i ERC i ICV quedarien, una vegada més, en fora de joc.
E-Noticies

dimecres, 3 de desembre de 2008

Enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió. LEC

El conseller d’Educació presenta els resultats de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre la Llei d’educació

El 74% dels catalans està d’acord amb la distribució equitativa dels alumnes nouvinguts entre tots els centre d’un mateix territori, siguin públics o concertats
El 85,2% de la població està d’acord amb enfortir els equips directius dels centres escolars
El conseller Maragall ha clos avui les VIII Jornades de Llengües Estrangeres de les comarques gironines
En el curs 2008-2009, un total de 1.356 docents de les comarques de Girona s’han inscrit a cursos de formació en llengües estrangeres
El conseller també ha inaugurat un nou CEIP a Palau-Saverdera i una llar d’infants a St. Julià de Ramis
Els dos centres inaugurats han comptat amb un pressupost de 3 M euros i tindran una capacitat per a 286 nens i nenes


El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha donat a conèixer els resultats del darrer estudi Òmnibus, del Centre d’Estudis d’Opinió, en allò que fa referència a la Llei d’educació de Catalunya (LEC).

L’enquesta, corresponent al mes de novembre, assenyala que el 74% dels catalans està d’acord amb les mesures que inclou la LEC per distribuir els alumnes nouvinguts, en la mateixa proporció, en tots els centres d’un mateix territori, siguin aquests centres públics o concertats. Els que es mostren en desacord representen el 18% de la població. La resta dels enquestats es correspon amb els que han respost ‘No ho sap’ o ’No contesta’.

El mateix estudi pregunta també si l’enquestat està d’acord amb les mesures de la LEC per a enfortir els equips directius dels centres escolars. En aquest cas, els que es mostren favorables arriben al 85,2%. Els que es mostren en desacord són el 8,4%.

Un percentatge d’acceptació similar, i fins i tot una mica superior, és el de les persones que consideren “bo” o “molt bo” que el projecte de Llei d’educació de Catalunya prevegi implantar mesures per reforçar l’autoritat dels mestres i professors. En aquest cas, el 89,7% dels enquestats hi està d’acord.

Finalment, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió pregunta pel què és un dels pilars de la Llei d’educació de Catalunya: l’avaluació. I en concret, pregunta per l’avaluació que es farà a tots els alumnes de 6è de Primària a finals d’aquest curs 2008-2009 i que s’aplicarà aquest any per primera vegada.

El 82,4% considera “bona” o “molt bona” la implantació d’aquesta prova, mentre que els que la consideren “dolenta” o “molt dolenta” suposen el 7,90%.

divendres, 14 de novembre de 2008

Nota de premsa del Departament d'Educació

El seguiment global de la convocatòria ha estat del 17.16 per cent
Només 10 centres han funcionat exclusivament amb règim de serveis mínims, la majoria dels quals són escoles amb poc alumnat.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall destaca que el que es demostra avui és que més del 80 per cent del Parlament i de la comunitat educativa estan a favor del diàleg perquè el país tingui una bona llei d’educació de Catalunya (Adjuntem declaracions del conseller)

El 93,22 per cent dels centres havien comunitat a les 18h el nombre de personal que havia decidit adherir-se a la convocatòria sindical.

Amb aquestes xifres comunicades directament pels centres, el seguiment global de la convocatòria per part del personal ha estat del 17.16 per cent.

Només 10 centres dels 2773 han funcionat exclusivament amb règim de serveis mínims, la majoria dels quals són escoles amb poc alumnat.

Pel què fa a etapes educatives, a l’educació primària el seguiment ha estat del 17.77 per cent i en el cas de l’educació secundària del 17.64 per cent.

El Departament d’Educació observa doncs, un seguiment minoritari de la convocatòria d’aturada.

Una aposta pel diàleg

El conseller d’Educació, Ernest Maragall destaca que el que s’ha demostrat avui “és que més del 80 per cent del Parlament i de la comunitat educativa estan a favor del diàleg perquè el país tingui una bona llei d’educació de Catalunya”.

El conseller d’Educació Ernest Maragall constata que la jornada s’està desenvolupant sense incidències i que s’han complert els serveis mínims que en la majoria de casos no ha fet falta ni tan sols activar-los. Ernest Maragall lamenta profundament les incomoditats que la convocatòria de vaga hagi pogut causar a les famílies i al personal que ha decidit apostar per no alterar la normalitat.

Així mateix, el conseller d’Educació ha afegit que es constata una aposta dels mestres i professors del país pel diàleg “la qual cosa no vol dir que siguin favorables totalment a la LEC, sinó que volen fer-hi aportacions individualment o a través dels seus representants”.

Total personal

Baix Llobregat-Anoia: 10.291 (15,53%)
Barcelona I (Ciutat): 8.263 (12,57%)
Barcelona II (Comarques): 12.474 (14,96%)
Consorci d'Educació de Barcelona: 118(0,85%)
Girona: 9.742 (14,02%)
Lleida: 6.089 (14,67%)
Maresme-Vallès Oriental: 8.787(16,47%)
Tarragona: 7.932 (26,56% )
Terres de l'Ebre: 2.851(25,53%)
Vallès Occidental: 8.927 (21,37%)
dades 13 nov a les 18h.

dijous, 13 de novembre de 2008

Dia de vaga

Us presentem un nou recull de premsa tota ella referent a la LEC i a tot el que comporta:


El Parlament rebutja amb el suport de CiU les esmenes a la LEC

La majoria de professors giren l'esquena a la vaga contra la LEC d'avui

La baixa participació de les famílies plana sobre les eleccions als consells escolars

Entrevista a Dídac Ramírez, rector de la UB

La vaga d'educació, J. Antich

Educació, resposta a la incertesa, J.Graells

Els estudiants exigeixen més català a la UPF

Estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, entre els quals els agrupats en la Plataforma Universitària pel Català (PUC), exigeixen més català a les aules, perquè ara mateix, diuen, n’hi ha més poc que mai. També es queixen que no es compleix la llei que obliga a especificar la llengua en què s’ensenyarà una assignatura abans de matricular-s'hi. Els estudiants i la vice-rectora de Promoció Lingüística exposen en aquest vídeo els seus punts de vista.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Comunicat del Departament d'Educació

Davant dels fets ocorreguts fa uns dies als carrers adjacents d'un institut de Barcelona en els quals, una professora va resultar lesionada com a conseqüència de l'agressió per part de la mare d'una alumna, el Departament d'Educació vol manifestar que:

  • Lamenta profundament aquest fet, que malgrat ser absolutament aïllat és molt greu, i es personarà en la causa oberta per aquests fets donant suport a la professora i a l'equip directiu del centre.
  • Aquests fets són intolerables en una societat preocupada per l'educació de la ciutadania, educació de la qual han de participar les famílies de l'alumnat amb implicació i ajuda als professionals que cada dia desenvolupen la seva tasca en els centres docents.
  • Així mateix, el Departament d'Educació vol fer constar que es personarà en tota causa oberta per agressions a mestres i professors que es produeixin a Catalunya, sol·licitant que, tal i com ja han fet dues sentències recents, aquestes agressions puguin ser tipificades com a agressions a autoritat pública.
  • Per últim, el Departament d'Educació vol expressar el convenciment que els mestres i professors no podran exercir la seva tasca sense el suport explícit de les famílies a la seva tasca.

Departament d'Educació
11 de novembre de 2008

La diversitat es gestiona des de la diversitat

Amb aquest anunciat el Departament d'Educació fa les seves consideracions al voltant del darrer informe de la Fundació Bofill.

Les informacions publicades sobre les anomenades pràctiques segregadores als centres d’educació secundària i la correlació que es planteja, d’acord amb l’últim informe de la Fundació Bofill, entre aquestes pràctiques i els resultats educatius dels alumnes, donen una visió fragmentada i parcial de la realitat dels nostres centres educatius.

El Departament d'Educació impulsa l'autonomia en les decisions dels centres educatius en funció dels contextos i de les seves característiques específiques. Les millors respostes que es poden donar a la creixent diversitat de l’alumnat són les fórmules organitzatives flexibles i, sobretot, els aspectes metodològics, l’atenció a les famílies i el seguiment personalitzat.

Les claus de l'èxit educatiu es fonamenten en les maneres de treballar a l'aula, les expectatives que es tenen sobre tot l'alumnat i l'actuació coherent i coordinada de tots els agents educatius d'un territori. Aquest és el gran repte.
Per llegir tot tot el document cliqueu: La diversitat es gestiona des de la diversitat.

La nova llei d'educació LEC

Us presentem un nou recull de premsa tota ella referent a la LEC i a tot el que comporta, en vígilies d'una vaga del professorat el dijous 13 de novembre:

dilluns, 10 de novembre de 2008

CiU demana al Govern d’Hereu mecanismes de control en l’atorgament, gestió i execució de les beques menjador per a permetre incrementar el nombre de b


El regidor d’Educació de Convergència i Unió, Gerard Ardanuy, pregunta també pels motius pels qual els ajuts de menjador del curs 2007-2008 no es van pagar als centres fins el 31 d’agost passat, ja amb el curs acabat Barcelona.-


El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha reclamat avui al Govern que encapçala l’Alcalde Jordi Hereu l’establiment de mecanismes de control, que ara no existeixen, en l’atorgament, gestió i execució de les beques menjador per a permetre incrementar el nombre de beneficiaris.

El regidor d’Educació del Grup de CiU, Gerard Ardanuy, ha preguntat també pels motius pels qual els ajuts de menjador del curs 2007-2008 no es van pagar als centres fins el 31 d’agost passat, ja amb el curs acabat.

Fa unes setmanes, el Govern municipal de Barcelona presentava a bombo i plateret un espectacular increment en les beques menjador per aquest curs escolar, passant dels 5 milions del curs passat als 7 milions d’euros actuals. No obstant, el regidor d’Educació de CiU, Gerard Ardanuy, s’ha preguntat "per quin motiu no existeix cap tipus de control per part de l’Ajuntament de Barcelona dels ajuts concedits als centres per atendre als serveis menjador". "Sembla sorprenent", ha indicat el regidor de CiU, "que una subvenció municipal no tingui cap control de la seva correcta execució. Ens preguntem també com s’ho fa l’Ajuntament de Barcelona per controlar la possible duplicitat en la sol·licituds presentades (l’administració pot arribar a pagar dos cops pel mateix alumne, si aquest canvia de centre) en la seva convocatòria oberta".

Ardanuy ha explicat que "és important que l’Ajuntament faciliti aquests ajuts, però és mes important encara que controli l’atorgament, la gestió i l’execució dels mateixos d’una manera escrupolosa, ja que així molts més ciutadans se’n podran veure beneficiats, incrementant el nombre de beneficiaris i elevant el llindar màxim de renda per optar-hi, fent més universal un ajut que cada cop és mes important per a les famílies, donada la situació de crisi en la que estem immersos". El Regidor Ardanuy ha posat en qüestió el sistema d’atorgament d’aquestes beques, que exigeix una quantitat important de documentació financera i certificacions en alguns casos (declaracions de renda, contractes laborals, nòmines, etc.), i gairebé cap documentació a d’altres, ja que només una declaració jurada d’un assistent social permet tenir accés directe a un ajut menjador. Una part important d’ajuts menjador s’atorguen també a "suposades" famílies monoparentals que, en realitat no ho son, però que a la fi es beneficien dels ajuts donat que no hi ha sistemes de control que verifiquin la informació aportada per alguns sol·licitants.

Ardanuy considera que "l’existència d’una línia d’ajuts que essencialment s’atorguin per renda pot acabar creant greuges comparatius entre les famílies i, fins i tot, crear situacions injustes". CiU demana que els criteris per poder acollir-se a aquets ajuts siguin clars i equitatius i siguin avaluables i controlables pels gestors que s’encarreguen d’executar l’atorgament.

D’altra banda, Gerard Ardanuy ha registrat una pregunta per escrit dirigida al Govern municipal per conèixer els motius pels quals l’Ajuntament s’ha retardat en el pagament d’aquests ajuts el curs passat 2007-2008, ja que el consistori no va fer efectives les beques als centres escolars fins el passat 31 d’agost de 2008, un cop el curs escolar ja havia finalitzat. Barcelona, 10 de novembre de 2008

diumenge, 9 de novembre de 2008

El rector de l'UPC critica que si el Govern hagués volgut estructurar pitjor Bolonya no ho hagués aconseguit

BARCELONA, 6 Nov. (EUROPA PRESS) -

El rector de l'Universitat Poltècnica de Catalunya (UPC), Antoni Giró, va criticar avui que si el Govern hagués volgut dissenyar "pitjor" l'estructuració de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), "difícilment no ho hagués fet pitjor".

En l'Esmorzar Feedback, Giró va argumentar que primer ha adaptat els másters i després els graus "això és un daltabaix i ha creat un desencant general en el sistema".

Bolonya estableix tres nivells: el grau, el màster i el doctorat. El sistema actual de les enginyeries proposa tres anys d'universitat per a una atribució professional de tècnic, i cinc per a una atribució d'enginyer superior. La solució que vol el Ministeri d'Educació és fer graus de quatre anys, la qual cosa "complica" la solució.

"No ho aconseguirem", va manifestar el rector. Tanmateix, va avançar que els documents en els quals es proposa l'adaptació a l'EEES "estan a punt de sortir". La solució serà que els graus ofereixin una "formació inicial" sense atribucions professionals, i els másters --d'un any-- més el projecte de final de carrera dotarien a l'estudiant d'aquestes atribucions d'enginyer.

"Aquesta diferència no existeix a Europa", va assenyalar, i va concretar que "no existeix l'espai europeu dels col·legis professionals que tenen atribucions". "L'ideal seria que només hi hagués un col·legi professional", va dir Giró i va lamentar haver perdut quatre anys en negociacions. "No podem perdre més temps", va apressar.

La comissionada d'Universitats i Investigació de la Generalitat, Blanc Palmellada, va advertir que Bolonya "sortirà molt bé en uns punts i no tan bé en d'altres". No hem de quedar-nos decebuts si en alguns punts és millorable, perquè serà així," va assegurar. En aquest sentit, AplaudimentPalmellada va reclamar que "cal posar-se d'acord en les estructures de grau i de màster".

El finançament universitari va ser un altre dels punts que la comissionada va citaresmentar quan va reivindicar que el mapa universitari català s'ha d'ajustar a les possibilitats econòmiques de Catalunya. "Hi ha d'haver més recursos per a la reconversió a Bolonya", va apuntar, opinió que va sostenir també Giró: "Estic preocupat perquè les universitats tindrem problemes de recursos, hem de pensar que fer un curs universitari a cost zero és una utopia".

Respecte al control de qualitat dels nous graus, Palmellada va avisar que "ha aconseguit presses", malgrat que hi ha hagut diàlegs amb l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari català (AQU).

La comissionada va llançar una crítica a què "tot es fa des de Madrid". "Com es porta un país dirigit des d'una altra part, es fa des d'un govern que no té cap universitat, perquè totes són competències de les comunitats autònomes, això una pedra que no deixa caminar", va etzibar. La comissionada va recomanar que Catalunya necessita "visió de proximitat".Directius del sector de l'ensenyament superior van apuntar les manques idiomàtiques dels universitaris en integrar-se a l'empresa i van reclamar a la comissionada que es graduïn amb el nivell Proficiency d'anglès.

Més del 85% dels professors creu que el reconeixement social de la seva professió ha empitjorat, segons un estudi

MADRID, 6 Nov. (EUROPA PRESS) -

Més del 85 per cent del professorat considera que el reconeixement i prestigi de seva professió ha empitjorat, segons l'estudi 'Suport social a la professió docent' presentat avui per la Confederació de Pares i Mares d'Alumnes (COPAFAPA), que analitza, a més, les condicions laborals i la formació d'aquest col·lectiu.

Aquest treball realitzat mitjançant entrevistes a professors, pares i alumnes, reflecteix que els docents tenen de si mateixos una visió més crítica que la sostinguda per la societat, i, per això, el 54 per cent demana que es recolzi la seva autoritat en els conflictes escolars i s'aclareixin les funcions de la família (40%).

En aquest sentit, la gran majoria (71,2%) dels professors assenyala els "continus" canvis legislatius, com un dels principals factors que incideixen més negativament en el seu prestigi social, seguit de la "promoció automàtica" de l'alumnat (48,6%) i les faltes de respecte al professorat aparegudes en els mitjans de comunicació (31%). Així mateix, encara que amb menys suport, els entrevistats indiquen com a factor determinant per al seu desprestigi la "inexistència" d'una "autèntica" cursa docent (12%); o la situació d'interinitat d'aquest col·lectiu (8%). Els pares, per la seva part, coincideixen amb els docents a determinar les causes, mentre que els alumnes assenyalen majoritàriament (60%) les faltes de respecte que han tingut repercussió en els mitjans.

Sobre les persones que consideren que són les responsables de la seva actual valoració social, el professorat assenyala els pares (58%), seguit dels polítics (46,6%) i els mitjans de comunicació (23,2%). En canvi, els pares dels alumnes assenyalen els professors com els responsables (30%).

Quant a la implicació dels pares a l'escola, l'àmplia majoria dels professors (86%) sosté que l'aspecte més indicat per aconseguir-la és el seguiment de les activitats educatives que afecten els seus fills i les qüestions disciplinàries dels centres educatius (61%). Els pares, per la seva part, s'inclinen per l'impuls d'activitats extraescolars (53%).En relació amb els recursos econòmics destinats a l'educació aquest informe indica que, mentre la majoria dels pares sostenen que són "suficients", el professorat opina el contrari, i els alumnes creuen que les partides destinades a l'educació s'han d'incrementar de forma "moderada". El mateix ocorre amb el salari dels docents, ja que és jutjat per aquests de forma desfavorablement i favorablement pels pares i alumnes. En canvi, entre els aspectes més positius, els professors assenyalen majoritàriament l'estabilitat en l'ocupació(83%), l'autonomia professional (75%), les vacances (50%) i la jornada laboral (50%).

La Secretària d'Estat de Cooperació Internacional promet el 8% de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament a educació bàsica

MADRID, 6 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez, va prometre que destinarà el vuit per cent de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a educació bàsica, durant una trobada celebrada avui amb nens de diversos col·legis d'Espanya, per reivindicar el dret universal a l'educació, segons va informar l'Agència Espanyola de Cooperació (AECID).

En l'acte, Rodríguez es va comprometre amb els objectius resultants de la 'Cimera de Dakar' de l'any 2000, relatius a l'educació, i va anunciar que s'aportaran 180 milions d'euros fins a 2010, així mateix va manifestar la necessària la contribució de la resta de països rics per aconseguir l'escolarització dels 75 milions de nens que encara no van a l'escola, segons AECID.

Els estudiants van construir un gran puzle de tres dimensions al Pati Elcano del Ministerio de Asuntos Exteriores i Cooperació, les peces de la qual simbolitzaven les peticions llançades als líders polítics, a més van donar a conèixer el treballrealitzat durant la Setmana d'Acció Mundial per l'Educació (SAme) i van exposar els objectius de cara a la SAme 2009.

En la presentació del puzle van estar presents, a més de la Secretària d'Estat, membres de les organitzacions que formen la coalició, les ONG Ajuda en Acció, Educació sense Fronteres, Entreculturas i Intermón Oxfam, així com dos representants de les comissions per a cooperació del Congrés i del Senat, respectivament, segons va informar la CECME.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Tolerància i disciplina a la universitat.

Text publicat al llibre "La Universidad i la tolerancia". Rafael Cordera Campos i Eugenia Huerta, coordinadors, UNAM, 1996.

Tres imatges d'intolerància, conseqüència del no resolt entrecreuament entre Universitat i Política. 24 de maig de 1994: Ernesto Zedillo, candidat presidencial del PRI, acudeix a la Facultat de Comptadoria, convidat per estudiants que volen escoltar-ho i debatre amb ell. Quan surt de l'auditori, diversos joves del CEU, enmig d'una provocadora estridència, llancen pedres i pals contra el seu vehicle. 15 de juny de 1994: El candidat del PA, Diego Fernández de Cevallos, encapçala un míting al peu de Rectoria i un petit grup d'antagonistes seus li llança ous podrits. 22 de setembre de 1995: Diverses dotzenes de joves que no van ser admesos en l'examen de selecció per entrar a la Universitat, ocupen la Torre de Rectoria. Quan diversos funcionaris són obligats a sortir d'allà, la seva camioneta és apallissada.
Per poder accedir a l'article complet cliqueu: Tolerancia y displicencia en la Universidad

El mètode de l'ensenyament. Un cas oblidat? El cas de Cuba.

Al present article l'autor aborda la importància que té la correcta selecció i ús dels mètodes d'ensenyament en el procés docent educatiu a la llum de les transformacions que tenen lloc en els diferents nivells d'ensenyament a Cuba, en particular en la Secundària Bàsica. S'exposen les idees relatives a la necessitat de la seva aplicació conseqüent durant el procés de planificació de les diferents activitats docents i es brinden algunes orientacions específiques sobre com abordar aquesta temàtica durant el procés d'ensenyament de la Física en aquest nivell educacional.
Per poder accedir a l'article complet cliqueu: El método de enseñanza: ¿una categoría olvidada?

Creure en l’educació. L’assignatura pendent.



Avui recomanem un llibre que fa poc que ha estat editat: "Creure en l’educació. L’assignatura pendent" de la Victòria Camps (Ed. Edicions 62, 2008)

La percepció de l’educació és que es troba en un moment problemàtic: hi ha confusió i desconcert. Camps, professora de Filosofia Moral i Política de la UAB, ofereix en aquest assaig unes reflexions, clares i valentes, sobre les causes que han portat a aquesta situació.

El seu objectiu és desfer uns quants manifestos i prejudicis, matisar teories pedagògiques que no han funcionat i han portat a despropòsits educatius: manca de jerarquia i d’autoritat, hipervaloració i sobreprotecció de la infància, exaltació de la espontaneïtat i del joc, falta de normes i de bones maneres. A més, la realitat social dels adults (Tv, moda, publicitat i Internet) educa massa vegades en sentit negatiu.

Per l’autora, l’educació ha de ser una tasca i una responsabilitat compartides entre la família, l’escola i les institucions públiques que han de col·laborar-hi estretament. Ha costat reconèixer-ho, però cal recuperar i aplicar valors instrumentals, com ara l’esforç, la disciplina, l’acceptació de límits i normes, la participació, la llibertat responsable, sense els quals no es pot aconseguir res.
I sobretot, cal tenir fe en l’educació com a mitjà insubstituïble per a la formació de la personalitat i del caràcter dels infants i adolescents, per tal que puguin arribar a ser uns adults preparats per afrontar la vida.

llibre recomanat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP)

dijous, 6 de novembre de 2008

Escoles Fàsia una gran tasca


El President d'Unió Democràtica a la Ciutat de Barcelona i Regidor de l'ajuntament de Barcelona, Gerard Ardanuy, ha publicat en el seu bloc:El diari de'n Gerard Ardanuy un post sobre l'escola Fasia (centre d'educació Especial).

La setmana passada vaig fer una visita institucional a l'Escola Fàsia de l'Eixample, ha estat un nova oportunitat per conèixer la realitat d'un centre que fa una feina extraordinària amb nois i noies exclosos del sistema educatiu ordinari (cal recordar que el nostre sistema aposta "teoricament" per la inclusió educativa).

Fàsia és de les escoles que es troba en el punt de mira del pla de tancaments de centres d'educació especial a la nostra ciutat, segons els hi han dit es tracta que tancaran les escoles que no estiguin especialitzades en algun tipus de problemàtica concreta. Cal dir que els nens i nenes que tenen, han estat desviats per part dels centres que "en teoria" fan inclusió, l'administració preten tancar escoles especials i retornar els nois als centres des d'on ja van venir en situacions lamentables desdel punt de vista educatiu.

L'educació especial és imprescindible mentre el nostre sistema educatiu no destini els recursos necessaris per fer autentica inclusió educativa. La bona gent de Fàsia-Eixample treballa colze a colze amb els ceips del districte assessoran-los en temes d'atenció a la diversitat.

Es senten desatesos i menystinguts per part de les administracions, el districte no els considera a l'hora de fer el mapa educatiu de l'Eixample, no apareixen en els informes de matriculació, son uns oblidats, tot i la tasca que fan.Tenen un projecte de treball amb centres ordinaris "Esola amiga" que no te cap tipus de subvenció de l'administració.Com és possible que maltractem a entitats que fan una feina tant impresionant i imprescindible !!!

dimecres, 5 de novembre de 2008

La integració dels immigrants en els espais de benvinguda

El Diari "El Mundo" l'editorial parla del balanç que fa el Conseller d'Educació Ernest Maragall dels espais de benvinguda (EBE) a Vic . Si voleu llegir l'article sencer cliqueu:
A la Malla el Conseller Maragall diu que les aules d´acollida de Vic poden aplicar-se a altres municipis. Si voleu llegir l'article sencer cliqueu:

dilluns, 3 de novembre de 2008

Aconseguim ampliar els ajuts a les AMPA per garantir l'atenció personalitzada a alumnes amb nee que utilitzin el servei d'acollida

El regidor dEducació de CiU, Gerard Ardanuy, celebra l'aprovació unànime duna proposta que vol garantir la mateixa atenció pedagògica tant en horari lectiu com en qualsevol activitat que es faci en els centres educatius.

El butlletí de ‘Barcelona Diàleg Intercultural’ nº 20



Oficina de Premsa de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Dijous, 30 d’octubre de 2008 Núm. 20

Activitats destacades del 31 d’octubre al 6 de novembre de 2008

Divendres, 31 d’octubre

Interacció 2008: Les polítiques per al Diàleg Intercultural a escala local :Quart i últim dia d’Interacció 08, unes jornades organitzades per l’Oficina d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona que reuneixen, cada dos anys, a especialistes en gestió cultural d’arreu del món. Aquest any, coincidint amb la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, les jornades han reflexionat sobre les experiències i polítiques que a escala local giren envers el diàleg intercultural. Les seves sessions han ofert una panoràmica, teòrica i pràctica, de les polítiques culturals que existeixen avui dia al voltant de la diversitat i l’ interculturalitat i han reflexionat sobre com afrontar els reptes de futur per afavorir un autèntic diàleg intercultural.

Lloc de celebració: Centre d’Estudis i Recursos Culturals (Montalegre, 7), fins el 31 d’octubre. Més informació: www.diba.cat/jornades/interaccio


‘Dia de Morts, compartint tradicions’ Programa d’activitats organitzat per vuit entitats catalanes (Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, Museu Etnològic de Barcelona, Cementiris de Barcelona, Universitat de Barcelona, Casa Amèrica Catalunya, Llibreria Altaïr, Galeria Beaskoa i Consolat General de Mèxic) amb motiu de la celebració del Dia de Morts mexicà. Aquesta és una festivitat molt popular a Mèxic que se celebra a tot arreu amb música, balls, espelmes i ofrenes en memòria dels avantpassats. Entre les activitats destaquen l’exposició de l’Altar de Muertos de l’artista mexicano-catalana Beba Pecasins al Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí i de l’Altar de Muertos titulat ‘Mexic ara’ de la Casa Amèrica Catalunya; l’organització de tallers de Danzón i de Calacas al Museu Etnològic de Barcelona i una ruta nocturna pel Cementiri de Poblenou, que permetrà conèixer, a més de la nostra tradició, la de la festivitat mexicana del ‘Día de muertos’.

Lloc de celebració: Seu de les vuit entitats organitzadores: Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí (Montcada, 14), Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, s/n), Cementiris de Barcelona (Avda. Icària, s/n), Galeria Besakoa (Montcada, 16), Universitat de Barcelona (Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6), Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299) i Llibreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes, 616), del 31 d’octubre al 6 de novembre.

La immigració, ara i aquí Exposició impulsada per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Presidència que reflexiona sobre l’actualitat del fenomen de la immigració a Catalunya i planteja alguns reptes de present i de futur. Catalunya, igual que altres territoris, viu un procés de transformació social arran dels actuals fluxos migratoris i la globalització. La xifra de més d’un milió de persones arribades en poc més d’una dècada és una dada prou significativa d’aquesta realitat. La mostra ha estat comissariada pel politòleg i director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sànchez, i es podrà veure fins a finals de juny de l’any vinent.

Lloc de celebració: Palau Robert. Centre d’Informació de Catalunya (Passeig de Gràcia, 107), fins a finals de juny de 2009.

Castanyada popular. Tradicions i festes de morts d’arreu del món. Coincidint amb la Festa de la Castanyada, la Xarxa de Persones, Entitats i Serveis de Poble Nou Apropem-nos ha organitzat una castanyada popular amb l’objectiu de donar a conèixer les tradicions i festes de morts que diferents cultures celebren arreu del món. Per aquest motiu s’ha convidat als veïns i veïnes a celebrar plegats aquesta festivitat amb l’objectiu de promoure la convivència entre tot els veïns, autòctons i nouvinguts, presents al barri.

Lloc de celebració: Plaça Can Felipa (Pallars, 277), a les 18.00 hores.

Dimarts, 4 de novembre

Simposi ‘Llegir per viatjar, viatjar per llegir’ Simposi organitzat per Biblioteques de Barcelona i dirigit per l’agent literària Anna Soler- Pont que reunirà a Barcelona a personalitats de diversos orígens i cultures amb vocació viatgera i vinculades al món del llibre, entenent el viatge com una activitat universal que constitueix un instrument essencial de diàleg entre cultures. La inauguració del Simposi tindrà lloc el dimarts, 4 de novembre, a les 19.30, i, en una mateixa taula, reunirà a Clea Koff, antropòloga forense especialitzada en la identificació d’ossos de fosses comunes de genocidis, a Tom Hall, editor de les guies Lonely Planet i al periodista i viatger Xavier Moret, que reflexionaran sobre l’experiència de convertir el viatge en part de la vida quotidiana. L’objectiu del simposi és crear un espai de diàleg que destaqui els valors del viatge com una forma de coneixement personal, d’aproximació als altres i , sobretot, a les seves cultures. Entre els ponents convidats destaquen els periodistes Mariane Pearl, Bru Rovira, Ramon Lobo i Jennifer Cody Epstein; viatgers com Ana Briongos, Pep Bernades i Anna Tortajada i escriptors com Marc de Gouvenain, Jamal Mahjoub, Chris Stewart, Sidi Seck o Agnès Agboton, només per citar-ne alguns. Lloc de celebració: Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps 20-22), del 4 al 6 de novembre.
Més informació: www.bcn.cat/bibjaumefuster


Exposició ‘A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un Imperi’ Exposició organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine, que situa els canvis de la Xina actual dins la continuïtat de la història i la cultura d’aquest país de l’orient llunyà. L’objectiu de la mostra és presentar la realitat de la ciutat xinesa d’ahir i avui en relació a l’urbanisme, l’arquitectura, el paisatge i les infraestructures. Com a activitat paral·lela a la mostra, s’ha organitzat també un cicle de debats sobre la Xina contemporània que començarà el 6 de novembre amb la conferència Entre l’eufòria i la desolació. Arquitectura i urbanisme a la Xina d’avui a càrrec de Fréderic Edelman, crític d’arquitectura de Le Monde i comissari de l’exposició. I continuarà el dijous, 13 de novembre, amb una conferència sobre l’evolució i la perspectives de l’economia xinesa a càrrec del professor d’economia del IESE, Afred Pastor.

Lloc de celebració: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Montalegre, 5), del 4 de novembre de 2008 al 22 de febrer de 2009.

Dimecres, 5 de novembre

Sefardites, pont cultural entre Occident i Orient Trobada organitzada per l’Institut Europeu de La Mediterrània i la Casa Sefarad-Israel en el marc de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural entre Europa i la Mediterrània. L’objectiu és oferir una visió actualitzada de la realitat cultural i econòmica dels sefardites a partir de l’expulsió de Sefarad fins al seu retorn a Espanya a principis del segle XX. El seminari consta de tres sessions i combinarà les conferències amb altres activitats de tipus artístic i gastronòmic. Com ara el concert que oferiran Eduardo Paniagua i el grup Klezmer-Sefardí el dimecres 5 de novembre, a l’Esglèsia de Sant Felip Neri. Aquestes jornades reuniran a destacades figures vinculades al món sefardita tant d’àmbit nacional com internacional. Destaca, per exemple, la conferència inaugural que impartirà Abraham B. Yehoshua, reconegut escriptor israelià d’origen sefardita, el proper dijous, 6 de novembre, a les 10.30 hores.
Lloc de celebració: Sessions: IEMed (Girona, 20) i concert: Esglèsia Sant Felip Neri (plaça Sant Felip Neri, 5). Del 5 al 7 de novembre. Entrada gratuïta, prèvia inscripció. Més informació: www.iemed.org/sefard


Exposició ‘Venezuela (s)’ Últims dies per veure l’exposició de la fotoperiodista catalana Lurdes R. Basolí sobre la Veneçuela actual. L’exposició està formada per un conjunt de 35 imatges, captades durant les seves estades a Veneçuela, els anys 2006 i 2007, que mostren les diferents ‘Veneçueles’ sociopolítiques del país, en creixent polarització des de la presa de possessió d’Hugo Chávez com a president de la República el 1998.

Lloc de celebració: Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299, entresòl), fins el 7 de novembre.

Per qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el Departament de Premsa de l’Institut de Cultura de Barcelona 93 316 10 45 / 93 316 10 69
premsaicub@bcn.ca

diumenge, 2 de novembre de 2008

Secretaria de Política Educativa

Aquesta és una primera aproximació del Pla de treball que es vol portar a terme al llarg d'aquest mandat:
1. Objectius generals

1.1. Interlocució del Partit amb el món de l’Educació a Barcelona Ciutat.
1.2. Promoure activitats externes i internes que ens ajudin a adquirir capacitació en el tema de l’Educació.
1.3. Generar idees i propostes polítiques en el món educatiu
1.4. Redactar un manifest o document on s’expliciti de forma clara el nostre posicionament en l’àmbit educatiu.
1.5. Esdevenir un espai de trobada dels professionals de l’educació del nostre Partit de Barcelona Ciutat.
1.6. Idees programàtiques en temes d’Educació.
1.7. Crear vincles i contactes periòdics amb els diferents sectors implicats en l’Educació per una banda tindríem les AMPES, Sindicats, Associacions diverses.... tots aquests contactes es farien tant a nivell d’educació pública com privada-concertada ja que és imprescindible captar al màxim el ventall de necessitats de la nostra ciutadania.

2. Objectius concrets
2.1. Creació i desenvolupament del la Comissió d’Educació de la Secretaria de Política Educativa

2.1. Planificació d’activitats anuals:
Xerrades
Taules rodones
Reunions de treball
Redacció del manifest

2.2. Propostes concretes a desenvolupar
2.2.1. Marc legislatiu i competencial: ens movem a nivell de Catalunya i en concret, en les seves competències, a Barcelona ciutat. Estem a les portes d’una nova llei d’educació (LEC). Simultàniament hem de tenir present, per cada curs escolar, la Normativa i les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius per poder actuar més curosament en el nostre treball.
2.2.2. Escoles bressol: Actualment l’atenció dels infants en l’etapa 0-3 anys per part de l’oferta d’escoles bressol municipals no és la més adequada ja que , com que no es contempla un possible concert amb centres privats o ajudes a les famílies que ho sol·licitin, deixa a una bona part de les famílies (un 62%) fora del sistema. Fer incidència, doncs, per poder portar a terme un canvi en aquest plantejament i intentar fer un sistema més just, socialment parlant, per les famílies. La línia de treball es centraria en fer possible una xarxa d’escoles bressol, no públiques, per poder així fer possible més endavant un concert amb ambdues tipologies de centres.
2.2.3. Trastorn per hiperactivitat (TDAH) : Ja el curs passat es va iniciar un treball a nivell de sensibilització en el tema de la hiperactivitat. Ja hi ha hagut diversos contactes puntuals amb diversos professionals i especialistes en el tema. Cal continuar en aquesta línia, fent com ja es va realitzar en un districte, contactes a partir de xerrades per informar, però sobretot saber les necessitats que es presenten davant d’aquest tema les famílies implicades. Es podria realitzar a nivell de districtes, fent posteriorment, si es trobés necessari una taula rodona oberta amb especialites de l’educació per poder ampliar el coneixement i les mesures, recursos... que comporta el TDAH.
2.2.4. Inclusió: per portar-la a terme adequadament és imprescindible saber a nivell de la nostra ciutat quina és la realitat actual, ja en la darrera Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social es va demanar i acceptat per part del Govern municipal, un informe d’avaluació de la inclusió escolar a la ciutat de Barcelona. Dins d’aquest apartat fer esment a punts tan rellevants com:
Atenció logopèdica a tots els districtes de forma gratuïta
  • Atenció adequada als alumnes amb TGD (trastorn general de desenvolupament) a nivell d’auxiliars d’Educació Especial....
  • Augment de places a EI 3 anys per manca de centres nous

2.2.5. Infrastructures educatives
2.2.6. La conciliació entre vida laboral i món educatiu. Fer un treball per aportar propostes i solucions a una de les situacions crítiques que viu en aquests moments la nostra societat. El suport econòmic de les ampes passa en gran mesura per l’acció de l’Ajuntament.
2.2.7. Lluita contra el Fracàs escolar.
2.2.8. El Camí Amic és un projecte iniciat (ja uns anys) per diferents escoles de l’Eixample. Mostra la importància del carrer, de la participació de les diferents entitats i persones del barri que creen una dinàmica compartida per facilitar el camí d’anada i tornada de l’escola. És un punt de treball molt interessant des de diverses vessants tant a nivell educatiu, municipal com també social. Seria bo saber quines escoles ho estan portant a terme i plantejar la possibilitat de poder-ho portar a terme a altres districtes.

3. Calendarització (en procés)
Reunions i equips

Espais de benvinguda educativa

RESOLUCIÓ
EDU/3072/2008, de 17 d’octubre, per la qual es regulen, amb caràcter experimental, els espais de benvinguda educativa.
Catalunya té una llarga història d’immigracióque avala la seva capacitat d’integració.
Tanmateix, en el període 2002-2007 s’ha registrat un intens creixement poblacional degut, principalment, a la immigració estrangera.
La informació que s’ofereix a les persones nouvingudes en els primers contactes que es produeixen després de la seva arribada és molt important per orientar el procés de la seva integració en la societat d’acollida, i mé concretament, al municipi on ixaran el seu veïatge.
El Departament d’Educacióha creat mitjançnt el Decret 252/2004 pel qual s’estableix el procediment d’admissiód’alumnat, les oicines municipals d’escolarització(OME), com a instrument de col·laboracióentre l’ajuntament i el Departament, en el procéS d’informació i gestió de l’escolarització en els centres d’educació infantil, primària i secundària sostinguts amb fons púlics en l’àmbit del seu municipi. L’objectiu de les OME é el d’establir els mecanismes necessaris per orientar i informar adequadament a les famílies de tota l’oferta educativa i de procurar una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especíques que en permeti la integració, faciliti la cohesió social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per a tota la població escolar, en el marc de les previsions del Decret i de les funcions atribuïdes a les comissions d’escolarització.
En els darrers anys s’ha avançat en el camí cap a l’educació inclusiva com a resposta a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat. En aquest sentit, el Departament d’Educació, en el seu Pla per a la llengua, la interculturalitat i la cohesió social, planteja el desenvolupament dels plans educatius d’entorn com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa conjuntament amb els diferents àmbits de la vida dels infants i joves així com d’altres programes socioeducatius que es puguin desenvolupar.
Tanmateix, el Departament d’Educació considera que cal impulsar noves mesures, que complementin les que ja es desenvolupen, per millorar el procés d’atenciói d’escolaritzaciód’aquest alumnat i les seves famíies, en concordança amb el Pla interdepartamental de ciutadania i immigració, especialment en zones que registrin una forta presència de població estrangera.
Per tot això, a proposta de la Direcció General d’Innovaciói de la DireccióGeneral d’Educació Bàsica i del Batxillerat,

RESOLC:
—1 Objecte
1.1 Es regulen amb caràcter experimental els espais de benvinguda educativa (EBE), com a espais d’acollida educativa familiar, gestionats de manera conjunta pel Departament d’Educació i els ajuntaments dels municipis on es troben ubicats.
1.2 A l’annex d’aquesta Resolució es detallen els EBE que s’estableixen, amb l’emplaçament que s’hi esmenta.
—2 Deinició
Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l’escolarització, que donen servei d’acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i als joves, en els diferents aspectes relacionats amb l’educacióen el marc general del procés d’integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l’atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.

—3 Finalitat de l’experiència
La inalitat d’aquesta experiècia é adaptar el servei educatiu dels centres sostinguts amb fons púlic a la nova realitat social, millorar els processos d’atenció i d’acollida de les famílies nouvingudes i millorar la integració i incorporació de l’alumnat al sistema educatiu per garantir l’atenció individualitzada d’acord amb les seves necessitats educatives i socials.
—4 Destinataris i durada
Aquesta experiència es durà a terme durant el curs acadèmic 2008-2009. Els EBE adrecen les seves actuacions, durant tot l’any, a les famíies nouvingudes, de manera preferent, als infants i joves nouvinguts d’entre 8 i 16 anys. Les actuacions amb infants i joves i les seves famíies tindran una durada lexible en funció de les característiques dels infants i joves atesos i del moment d’arribada al municipi.
—5 Objectius
5.1 Objectius generals:
a) Millorar, amb un plantejament integral, l’atenció i l’acollida dels infants i joves i de les seves famílies que s’incorporen al municipi i assegurar que cada família rep la informació i el suport necessari per participar plenament en el sistema educatiu.
b) Facilitar i donar suport als centres educatius en els processos d’incorporació de matrícula al llarg del curs.
c) Promoure actituds inclusives per part de la població.
d) Garantir l’escolaritzacióequilibrada d’acords amb l’OME del municipi.
5.2 Objectius especícs:
a) Atendre i acollir els infants i joves i les seves famílies.
b) Promoure una acció coordinada dels diferents professionals implicats en el
procés d’acollida.
c) Informar i orientar sobre el sistema educatiu català.
d) Assegurar una detecció acurada de les necessitats especíiques de l’alumnat
nouvingut (fíiques, afectives, relacionals, psicolòiques, cognitives i socioeconòmiques)
per tal de determinar les mesures pertinents.
e) Fomentar el coneixement de l’entorn.
f) Promoure la integració social tant de les famílies com de l’alumnat.
g) Sensibilitzar en l’ú de la llengua catalana i fomentar-lo.
h) Iniciar processos de familiaritzacióamb la nostra realitat cultural mitjançnt
tallers de caire educatiu, cultural i esportiu.
—6 Actuacions
6.1 Les actuacions dels EBE amb les famílies són les següents:
a) Presentació dels trets generals del sistema educatiu.
b) Presentació del medi escolar, en relació amb el coneixement bàsic del centre:
espais, horaris, hàbits i normes de convivència.
c) Informació dels drets i deures de l’alumnat i de les famílies.
d) Informació sobre el calendari escolar, els processos de matriculació, beques
i ajuts i del servei de traduccions i adreces d’interès.
e) Impuls del coneixement de l’entorn i l’educaciómé enllàdel centre educatiu.
f) Creació d’espais de trobada i convivència, que facilitin el coneixement mutu.
g) Sensibilització sobre la necessitat de l’ú de la llengua catalana.
h) Detecció de les necessitats en l’àmbit educatiu, les seves expectatives i la situació familiar.
6.2 Les actuacions dels EBE amb els infants i joves són les següents:
a) Elaboració d‘un pla de treball individual per a cada alumne/a que permeti detectar les necessitats educatives, socials i familiars, les seves expectatives i la situació familiar.
b) Programació de les activitats a desenvolupar en els espais EBE: presentació del medi escolar; informació dels seus drets i deures, presentació i lliurament del calendari escolar; donar a conèixer l’entorn, la riquesa cultural i geogràca i l’educació més enllà del centre educatiu; realitzaciód’una avaluacióinicial sobre la situació acadèmica, proves de competències, coneixement del principi alfabètic llatí per part d’alumnat escolaritzat amb altres sistemes gràcs, aixícom detectar aspectes psicoemocionals derivats del procé migratori.
c) Aquestes actuacions podran ser individuals i/o col·lectives en funció de la programació de l’EBE.
—7 Equip professional de l’EBE i les seves funcions
7.1 L’equip professional de l’EBE, amb caràcter general, està integrat per un docent, que n’és el responsable, i per diferents perils professionals que donin resposta a les necessitats dels infants i joves i les seves famíies. El nombre i el perill dels professionals serà determinat en funció de les necessitats de cada EBE.
7.2 Correspon a la direcció dels serveis territorials o persona en qui ho delegui:
a) Planificar conjuntament amb els responsables municipals l’actuació de l’EBE.
b) Coordinar l’actuació de l’EBE amb els centres educatius i els serveis educatius, tant del Departament d’Educació com municipals i l’OME.
c) Fer el seguiment i avaluació de les actuacions.
7.3 Correspon al responsable de l’EBE:
a) Gestionar i coordinar l’acciósocioeducativa de l’EBE.
b) Coordinar la intervencióde professionals implicats en el procé d’acollida.
c) Col·laborar amb els serveis educatius, centres educatius i serveis educatius municipals.
d) Avaluar el recurs i fer-ne propostes de millora.
—8 Ubicació
Correspon a l’ajuntament i als serveis territorials establir els espais on s’han d’ubicar els EBE, que, pel seu caràcter d’acollida familiar, preferentment ocuparan espais municipals.
—9 Funcionament
El Departament d’Educació i l’ajuntament corresponent adoptarà les mesures necessàries per posar en funcionament els nous Espais de benvinguda educativa.
Barcelona, 17 d’octubre de 2008
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller d’Educació

Rigau: “Amb una política educativa ineficient és impossible que Catalunya assumeixi l’excel•lència que el Conseller predica”


Els nacionalistes alerten que el debat de la Llei d’Educació no pot tapar la mala gestió del Departament, la qual ha provocat que faltin més de la meitat de les 30.000 places de llars d’infants promeses pel 2008 o que en 5 anys s’hagi doblat el nombre de “barracons”, que superen els 1.000 a Catalunya

La diputada de CiU i portaveu en matèria d’Educació, Irene Rigau, i la diputada, Meritxell Ruiz, han ofert una roda de premsa per a valorar l’inici de curs escolar que, segons les diputades nacionalistes, està marcat pels incompliments del tripartit. Rigau ha citat tres grans incompliments que han provocat “la perplexitat i el desconcert de la comunitat educativa”. Es tracta de l’incompliment del Pla 2004-2008 per a la creació de 30.000 noves places de llars d’infants, l’incompliment de la promesa d’eliminació dels mòduls prefabricats, que han augmentat fins a passar la xifra dels 1.000 barracons a tota Catalunya i l’incompliment en el repartiment dels alumnes estrangers entre l’escola pública i la privada. Per Rigau, aquests incompliments del tripartit en Educació són fruït d’una mala política educativa i, “amb una política educativa ineficient és impossible que a Catalunya s’assumeixi l’excel·lència que tant necessita el país i el Conseller predica”. La diputada de CiU considera que “el debat de la nova Llei d’Educació no pot tapar la mal gestió del Departament” el qual, ha invertit més diners però ha obtingut pitjors resultats.

Tal com ha explicat Rigau, “la mala gestió del tripartit ha provocat que s’incompleixi la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va aprovar a Catalunya”. Cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar al 2004 aquesta ILP amb el mapa de llars d’infants segons el qual, al 2008 es construirien 30.000 noves places de 0 a 3 anys. Un cop complert aquest període, i segons dades del propi Departament d’Educació, “es comprova que un cop acabat el termini faltes més de la meitat de les places que es va prometre”. En efecte, hores d’ara “falten 16.673 places de llars d’infants per arribar a la xifra promesa pel Departament”.

En segon lloc, la diputada nacionalista ha alertat que aquest any 2008 a Catalunya es sobrepassarà la xifra dels 1.000 barracons. “Van fer una crítica ferotge dels mòduls prefabricats i des de que governa el tripartit s’han doblat com a conseqüència de la seva mala planificació. En lloc d’eliminar els barracons, el tripartit en 5 anys els ha doblat sobrepassant els 1.000” ha assenyalat Irene Rigau.

Finalment, el tercer gran incompliment del tripartit que es constat en aquest inici de curs és el repartiment dels alumnes estrangers entre la pública i la privada. La planificació del tripartit ha provocat que la distribució, percentualment, es mantingui constant entre pública i concertada. Per Rigau, “l’objectiu del repartiment, que és plausible, no es pot dur a terme per una decisió prèvia: el creixement demogràfic l’assumeix la pública”.

Existeixen altres indicadors negatius del sistema que preocupen als nacionalistes. Per exemple, a la ESO s’ha incrementat la diferència entre edat i nivell educatiu, és a dir, creix el nombre de repetidors. “Tenim a les aules nois amb interessos i experiències molt diferents però un mateix currículum” ha explicat Rigau per qui “difícilment podrem tenir al 2010 la idoneïtat de curs”. Per altra banda, també s’observa un important increment de la insatisfacció del professorat. I és que segons dades de l’Enquesta sobre satisfacció laboral del professorat de Catalunya, duta a terme per la Fundació Jaume Bofill, al 2007 el 51% del professorat afirmava trobar-se desconcertat.

Barcelona, 9 de setembre de 2008


Per a més informació:
93.304.66.64/93.304.66.65
premsaciu@parlament.cat