dilluns, 13 d’abril del 2009
dilluns, 30 de març del 2009
Entrevista a Vicky Serpa

«Al Nepal ofereixo el que vull per als meus fills i si d'això se'n diu elitisme, diguem-n'hi»
La ripollesa Vicki Sherpa fa vint anys que és al Nepal treballant en projectes educatius, però ha passat un últim any dur per les irregularitats detectades en la seva fundació al Nepal, que la van portar a fer una vaga de fam i a rebre amenaces de mort, i per l'arribada dels maoistes.
–«L'any passat vam tenir molts ensurts i problemes, i tot i que va ser un any molt dur, ara el projecte funciona molt bé perquè s'hi han implicat persones que fins fa poc no estaven per les nostres reivindicacions. L'única cosa que necessitem són diners per continuar, perquè després de la tempesta sempre ve la calma.»
–Una calma que arriba després d'haver protagonitzat una vaga de fam. Per què?
–«Vaig ser la primera estrangera que feia una vaga de fam, i això els va sobtar moltíssim perquè el que volien era que callés, que no fes fressa, no fos cas que altres col·lectius d'ajut estranger s'adherissin a la causa. Perquè al Nepal un 85% de l'economia prové de l'ajut internacional, i això és un gran negoci. El motiu de la vaga era reclamar que s'investiguessin unes irregularitats que es van detectar al patronat de la nostra fundació al Nepal.»
dijous, 26 de març del 2009
Nota del Departament d'Educació sobre la sentència del Tribunal Suprem en relació amb el batxillerat
2. Per tant, en l'avaluació final de primer curs de batxillerat i per al pas a segon curs no es podrà aplicar aquest precepte en allò que sigui coincident amb l'article anul·lat, ressaltat en negreta:
Article 21
- Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.
- Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre educatiu ha d'orientar l'alumne/a en aquesta selecció. L'alumnat menor d'edat ha de tenir l'autorització dels pares, mares o qui n'exerceixi la tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.
- L'alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en algunes matèries es pot matricular d'aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les ja superades.
- Els alumnes i les alumnes que hagin de repetir curs i tinguin superat el treball de recerca o que tinguin superada l'estada a l'empresa o n'hagin obtingut l'exempció, no els han de repetir.
4. El Departament d'Educació, en aplicació de l'article 22 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat ("Flexibilització de la durada del batxillerat"), i de l'article 4 de l'Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, va establir el procediment a seguir per a l'aplicació de projectes de flexibilització de la durada del batxillerat. El termini per comunicar als serveis territorials corresponents la decisió d'aplicar aquesta mesura va finalitzar el passat 13 de març. El Departament d'Educació donarà resposta als centres que ho hagin sol·licitat, dins del marc legal vigent.
Més informació
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat
Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn
dimecres, 25 de març del 2009
Bones pràctiques d'escola inclusiva: la inclusió d'alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat

Periode de matriculació

El president d'Unió Democràtica de Catalunya ha manifestat que "un any més ens acostem a l'inici del procés de matriculació pel proper curs escolar amb la mateixa actitud per part d'una administració intervencionista fins l'extrem i que a més a més ha pres per costum prendre la ciutadania per idiota".
Ardanuy ha explicat que "el procés que engega el Consorci amb l’aquiescència del Govern tripartit català i bipartit barceloní és un engany amb totes les lletres, ja que es notifica a les famílies quins centres han de ser de la seva elecció per a poder accedir-hi sense problemes, limitant fins a l'extrem la capacitat dels pares i mares per escollir escola".
El president socialcristià ha dit que "no cal ser massa llest per entendre, quan es rep aquesta carta, que si no passes per l'embut de l’administració entraràs en un dragonkahn administratiu i acabaràs per posar en risc l’escolarització dels teus fills". Ardanuy ha posat de manifest que "cada any hi ha famílies amb vocació de dom Quixot que acaben apostant per unes escoles diferents a les que l’administració els ha suggerit, i acaben per adjudicar-los, als seus fills, escoles que a judici dels pares encara són molts pitjors que les primeres ofertes". "Això", ha continuat Ardanuy, "ho sap tothom, i per això només els més atrevits ignoren els ‘suggeriments’ del Consorci".
Ardanuy ha afegit que "des d'Unió Democràtica som ben conscients de la dificultat que suposa adequar la oferta i la demanda de places respectant el lliure dret dels pares i mares a decidir, però des d'Unió Democràtica ens neguem i sempre ens negarem a tractar a la ciutadania com si d'un ramat es tractés".
dijous, 19 de març del 2009
Fundació Vicki Sherpa Eduqual

dissabte, 7 de març del 2009
L’escola contra el món. L’optimisme és possible

Autor: Gregorio Luri. Ed. La Campana, 2008
divendres, 6 de març del 2009
CiU vol donar estabilitat i continuïtat a la llei d’Educació
En 1 minut:
CiU vol donar estabilitat a la llei d’Educació, però també modernitat per adaptar-la a la societat del coneixement.
En la llei d’Educació, el tripartit s’ha esberlat. ICV ha presentat un centenar d’esmenes al propi projecte del Govern.
El tripartit pensa més en l’administració que en els professors. Cal garantir els drets dels professors.
El Govern pretén municipalitzar les competències d’educació en detriment de la Generalitat. Cal un model de país.
El projecte de la LEC preveu que l’administració determini a quina escola han de portar els pares els seus fills. Va en contra de la llibertat d’elecció dels pares.
La proposta del Govern té mancances en la modernització del sistema.
CiU proposa un model educatiu d’interès públic que permeti: enfortir l’escola pública; garantir la llibertat d’ensenyament; modernitzar el sistema; cohesionar la societat i garantir la promoció personal; la catalanitat del sistema; i el domini de la llengua estrangera a nivells europeus.
La dada
ICV ha presentat 104 esmenes al projecte de llei d’Educació del seu propi Govern.
L’educació és un element clau per preparar el futur de Catalunya. Per aquest motiu, CiU ha adoptat una actitud molt proactiva davant del projecte de llei d’Educació de Catalunya.
L’objectiu principal de CiU és donar estabilitat i continuïtat a la LEC, i en definitiva al sistema educatiu, independentment del partit que governi.
A més a més, les 412 esmenes de CiU pretenen modernitzar la llei, ja que el projecte del tripartit no dóna respostes als reptes que planteja la societat del coneixement ni les noves formes de transmissió de continguts educatius. Així, per exemple, de forma sorprenent, la paraula Internet no se cita ni una sola vegada en el projecte.
CiU posa de manifest que el tripartit s’ha esquerdat amb l’educació. ICV, tot i formar part del Govern, ha presentat 104 esmenes en solitari, el que suposa una esmena a la totalitat al projecte d’Ernest Maragall, un supòsit inimaginable en qualsevol altre govern de coalició del món.
Però a més a més, el propi tripartit s’ha presentat 183 esmenes a la seva llei; el PSC-PSOE +ERC, 4; el PSC-PSOE + ICV, 2; i ERC en solitari, 16.
Les principals discrepàncies amb el tripartit respecte el projecte de llei del Govern, que han estat
transformades en esmenes són:
1. El tripartit pensa més en l’administració que en el professorat. En aquests sentit, CiU considera que cal enfortir l’escola pública i no crear nous neguits als professors. CiU ha fet esmenes perquè els professors de l’escola pública no perdin cap dels drets adquirits.
2. La municipalització. El tripartit pretén municipalitzar les competències d’educació i crear un total de 100 administracions educatives (ens locals i consorcis) al país per afeblir la Generalitat. De fet els socialistes espanyols ja fa temps que ho defensen. Així, l’any 2004, Carme Chacón ja signava un estudi en el qual demanava frenar les transferències de competències i donar un paper més preponderant al Ministeri.CiU considera que l’educació és un tema de país, que l’educació fa país, i que per tant, lluny d’esmicolar les competències d’educació, cal que hi hagi una autoritat de referència, que ha de ser la Generalitat.
3. Intervencionisme. El tripartit pretén prededeterminar als pares a quina escola han de portar els seus fills. Es deixa a l’alumne captiu d’una decisió de l’administració. CiU es mostra contrària a la uniformitat que es desprèn d’aquesta proposta i per contra, aposta per permetre l’elecció dels pares de l’escola dels seus fills, en funció del projecte educatiu que més els hi satisfaci dins d’una zona més àmplia que la marcada actualment pel tripartit, que té com a referència el barri.
Si es vol dotar els centres públics d’autonomia i tenint en compte que cada centres concertat té el
seu propi ideari, és lògic que els pares també puguin tenir autonomia per elegir centre. A més a més, el fet de poder elegir centre més enllà dels del barri juga a favor d’evitar la güetització d’alguns centres.
4. Mancances en la modernització del sistema. El projecte del tripartit no dóna resposta a la societat del coneixement ni a les noves formes de la transmissió dels continguts educatius.
Algunes de les aportacions de CiU en aquest àmbit són:
- Dotar d’una infraestructura digital els centres educatius
- Que cada alumne pugui tenir el seu portafoli personal
- Un registre acadèmic personalitzat i digitalitzat
Convergència i Unió, mitjançant les seves esmenes, proposa un model educatiu d’interès
públic que permeti:
Enfortir l’escola pública.
Garantir la llibertat d’ensenyament, que només pot realitzar-se a través de la gratuïtat real de l’ensenyament. Això passa per la gratuïtat real de l’horari lectiu de l’educació obligatòria en els centres concertats i per concertar el període de l’ensenyament post-obligatori (16-18 anys), tot garantint la seva gratuïtat.
Modernitzar el sistema
Cohesionar la societat i garantir la promoció personal. És a dir, que els recursos econòmics de la família no siguin un impediment perquè cada alumne tingui una igualtat d’oportunitats.
L’educació no ha de ser onerosa per la família.
Catalanitat del sistema. Volem una escola catalana en llengua i contingut. Un model català amb la Generalitat com a administració educativa única.
Domini de la llengua estrangera a nivells europeus. Això requereix una renovació profunda de l’ensenyança d’aquesta matèria, introduir nous instruments, etc.
Dijous 5 de març
dimecres, 4 de març del 2009
Major dedicació opcional
Aquí trobareu la proposta detallada sotmesa a consideració a la mesa sectorial del personal docent no universitari celebrada avui, 4 de març, a la seu central del Departament d'Educació. Els representants sindicals han rebutjat d'entrar en el seu contingut i han renunciat al seu dret de formular propostes de modificació i millora.
Proposta d'acord de Govern
Proposta de resolució
Preguntes i respostes
Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu
dimarts, 24 de febrer del 2009
Part de l'escola concertada s'uneix a la vaga del 19 de març
diumenge, 15 de febrer del 2009
Comunicat del Departament d'Educació
Dimecres, 11 de febrer de 2009
dimecres, 4 de febrer del 2009
Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari
Es tracta d’una proposta de calendari per tres cursos escolars per tal que les famílies puguin planificar-se les vacances
La proposta podria entrar en vigor el curs vinent 2009-2010 o deixar-la aprovada perquè s’apliqui el curs 2010-2011
Educació mantindrà la convocatòria d’ajuts per a activitats d’Escoles Obertes juny i setembre i l’ estendrà a la setmana festiva del mes de febrer
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari a fi i efecte que el consell, format per la comunitat educativa, emeti un dictamen al respecte.
La proposta que el Departament d’Educació ha enviat al Consell Escolar de Catalunya, contempla un avançament de l’inici dels dies lectius al principi de curs de manera que les classes s’iniciarien la segona setmana del mes de setembre. El Departament d’Educació planteja en la proposta de reforma una aturada d’una setmana de les classes el mes de febrer que serien considerades com a vacances. El mes de juny, les escoles d’educació infantil i primària mantindrien l’horari de tot el curs.
Educació deixa la porta oberta perquè l’entrada en vigor del nou calendari escolar pugui entrar en vigor el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per a la seva aplicació el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics
En la presentació de la proposta, la conselleria d’Educació ha tingut en compte l’informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitat autònomes de l’Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d’Educació ha proposat l’opció més idònia des del punt de vista pedagògic, donat que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs escolar a Catalunya, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s’ajustarà anualment en funció de la setmana santa.
El Departament d’Educació treballarà per a avançar alguns dels processos que actualment duu a terme amb la finalitat de poder tenir tancades matriculacions i provisions de plantilles als centres educatius el mes de juliol per, d’aquesta manera, poder garantir una bona planificació i distribució dels recursos humans a cadascun dels centres..
Mes de febrer
Des del curs 2006-2007, el Departament d’Educació publica convocatòries per a activitats d’Escoles Obertes durant l’última setmana de juny i les dues primeres del mes de setembre. Aquestes convocatòries dirigides a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya i als Ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6.3 milions d’euros. Malgrat l’oferta d’ajuts, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada.
En aquest sentit, el Departament d’Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d’activitats d’Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Consell Escolar de Catalunya
El Consell Escolar de Catalunya, en el qual estan representats els agents de la comunitat educativa, sotmetrà ara a consideració aquesta proposta de reforma de calendari. Al final de la deliberació, que es perllongarà en diverses sessions durant el mes de febrer, el Consell Escolar emetrà un dictamen preceptiu per fer les recomanacions que consideri a la proposta enviada pel Departament d’Educació.
Barcelona, 4 de febrer de 2009
Document 1: Proposta A [PDF - 24 KB]
Document 2: Proposta B [PDF - 24 KB]
Document 3: Informe Grup de Treball [PDF - 142 KB]
Document 4: Informe Consell Escolar [PDF - 69 KB]
Annex [PDF - 88 KB]
Vídeo 1: El conseller Maragall diu que la proposta racionalitza el calendari. [FLV - 1.85 MB]
Vídeo 2: El conseller Maragall detalla la proposta de calendari escolar. [FLV - 1.36 MB]
divendres, 30 de gener del 2009
Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.
dilluns, 26 de gener del 2009
Edu21. L'educació: un repte per a tots, una responsabilitat compartida.
És una iniciativa que, impulsada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP), pretén articular un pensament pedagògic propi que a partir de l’assumpció d’uns determinats valors (responsabilitat, autonomia, compromís, superació...) ajudi a la reflexió i a l’acció enfront dels reptes actuals i futurs de l’educació a Catalunya.
Com reconèixer i potenciar el talent en educació? from Edu21 on Vimeo.
dimecres, 21 de gener del 2009
CiU aconsegueix que l’Ajuntament elabori un programa d’acció per a prevenir l’addicció als jocs digitals i videoconsoles de nens i adolescents
Maite Fandos assoleix el suport unànime de tots els grups polítics per aprovar una iniciativa que compromet el Govern municipal a realitzar un estudi sobre les conductes addictives dels infants i joves de la ciutat Barcelona.
La regidora de CiU considera també necessari aprofundir en el coneixement, la recerca i la informaciósobre aquests fenòens relacionats amb un ú intensiu de les noves tecnologies a les llars, sovint en la seva vessant mé lúica com só els jocs digitals. Molt sovint, aquests trastorns poden afectar les esferes de sociabilitat dels nostres joves i de la relacióque mantenen amb el seu entorn mé immediat com la familia o l'escola, ha dit Fandos.